Vitiligen

Patologies autoimmunes

El vitiligen és una malaltia cutània autoimmune, i consegüentment, multifactorial i crònica, que es caracteritza per la pèrdua de pigmentació en certes àrees de la pell. Això passa perquè els melanòcits, que són les cèl·lules encarregades de produir melanina, deixen de funcionar o moren. Pot afectar la pell, els cabells, les pestanyes, celles i mucoses (llavis, genitals).

Pot progressar, estabilitzar-se o fins i tot repigmentar-se parcialment i l’evolució varia molt entre persones. És a dir, no hi ha una cura definitiva, però sí tractaments que poden ajudar a repigmentar la pell o aturar l’avanç de la despigmentació.

Es calcula que afecta aproximadament entre el 0,5% i el 2% de la població mundial, segons la majoria de les revisions epidemiològiques.


Article signat per la nostra terapeuta:

Marta Carulla

Causes del vitiligen

  • Autoimmunitat: el sistema immunitari ataca per error els seus propis melanòcits.

  • Genètica: hi ha una predisposició hereditària en alguns casos; aproximadament el 30% tenen antecedents familiars.

  • Estrès oxidatiu: hi ha un desequilibri de radicals lliures que pot malmetre les cèl·lules pigmentàries.

  • Factors neurogènics: mediadors químics alliberats pels nervis poden fer mal als melanòcits. Els melanòcits tenen receptors per a neurotransmissors; per tant, canvis en el senyal nerviós poden afectar la seva proliferació i la producció de melanina. En el vitiligen, s’han trobat alteracions en l’alliberament i degradació d’aquests mediadors.

  • Desencadenants ambientals o emocionals: situacions d’estrès crònic poden activar l’eix neuroendocrí i fer que s’alliberin més catecolamines i cortisol, que al seu torn alteren el microambient cutani i afavoreixen el dany dels melanòcits.

    La pell reflecteix com estem per dins. Sovint, els primers signes apareixen després d’un esdeveniment emocional intens:

    • Pèrdua d’un ésser estimat

    • Ansietat crònica

    • Traumes físics o psicològics

  • Cremades solars o lesions cutànies

Símptomes

El vitiligen es manifesta de manera molt visible però indolora:

  • Taques blanques (despigmentades) amb vores definides

  • Aparició simètrica o asimètrica

  • Pèrdua de pigment en mucoses, cabells (aparició prematura de cabells blancs) i retina

  • Zones habitualment més afectades: rostre, mans, aixelles, genitals, peus i colzes

Les manifestacions del vitiligen són de diversos tipus segons l’afectació:

  • No segmentari (el més comú):

    • Afecta tots dos costats del cos.

    • Sol avançar progressivament.

  • Segmentari:

    • Afecta només un costat o una part del cos.

    • Apareix més d’hora i progressa més de pressa, però s’estabilitza.

Hi ha subtipus segons la distribució i extensió de les taques blanques,com el focal (taques petites i aïllades), acrofacial (afecta principalment les extremitats —mans i peus— i la cara, especialment al voltant dels orificis naturals com ulls, nas i boca), mucós (afecta les membranes mucoses com la boca i els genitals) i universal (forma estranya i severa en la qual la despigmentació afecta la major part de la pell).

Mètodes de valoració

El diagnòstic i seguiment clínic es basa en l’avaluació dermatològica, visual i funcional de la despigmentació a través de:

  • Avaluació clínica visual: Revisió directa de la pell amb llum natural i llum de Wood (llum ultraviolada) per ressaltar taques. Aquesta llum ultraviolada fa que les àrees de la pell amb falta de melanina (melanòcits) brillin de color blanc brillant, i això fa més fàcil identificar les lesions.

  • Avaluació dermatològica (biòpsia cutània): En alguns casos, es pot prendre una petita mostra de pell per analitzar-la amb el microscopi i confirmar que no hi ha melanòcits.

  • Anàlisis bioquímiques: Es poden fer anàlisis de sang per mesurar els nivells d’hormones tiroidals, la vitamina B12, la glucosa i els anticossos antinuclears (ANA), entre d’altres, per descartar altres malalties autoimmunes que puguin estar associades al vitiligen.

Abordatge terapèutic

  • Tractaments farmacològics

    • Corticoides orals o tòpics (per aplicar en forma de crema a les zones afectades) per fer baixar la inflamació i frenar el progrés de la despigmentació.

    • Fototeràpia a través de l’exposició controlada a la llum ultraviolada (UVB de banda estreta) es pot combinar amb els corticoides o altres immunosupressors per aturar o retardar l’avanç del vitiligen i estimular la repigmentació.

    • Ruxolitinib és un tipus de tractament farmacològic en forma de crema, indicat per tractar casos de vitiligen no segmentari que inhibeix la Janus cinasa (JAK), un receptor que modula la resposta immunitària que causa la pèrdua de pigmentació en el melanòcit. En la majoria dels casos, després d’uns quants mesos de tractament s’aprecia una millora de la coloració de la pell. En qualsevol cas, abans de començar cap tractament, és important consultar amb un especialista per determinar si el tractament és l’adequat, a més de fer un seguiment per valorar qualsevol possible efecte secundari.

  • Alimentació i complementació

Encara que no hi ha cap classe d’alimentació o dieta que curi el vitiligen, l’alimentació sí que pot influir en la salut de la pell, l’equilibri del sistema immunitari i els processos inflamatoris. Una dieta rica en nutrients específics pot ajudar a afavorir la repigmentació i a reduir l’estrès oxidatiu.

Per això, certs nutrients antioxidants, vitamines i minerals poden contribuir a protegir les cèl·lules pigmentàries i mantenir un entorn intern més favorable per a la pell.

L’estrès, encara que no sigui causa directa del vitiligen, pot fer que en surti o que empitjori, per la qual cosa cuidar el benestar emocional és tan important com seguir un tractament dermatològic i una alimentació adequats.

Quant a l’alimentació i complements, hi ha:

  • Antioxidants naturals

Els antioxidants com les vitamines C, E i els betacarotens, presents en fruites i verdures de color vermell i morat, poden ajudar a protegir els melanòcits dels radicals lliures. Alguns exemples poden ser: nabius, maduixes, gerds, magrana, taronges, kiwis, espinacs, kale, carabassa, pastanagues i pebrots.

  • Àcids grassos omega-3

Pel seu efecte antiinflamatori i el seu contingut en àcids grassos omega-3, pot ser interessant menjar peix blau petit, llavors com la xia o el lli, i la fruita seca en l’alimentació.

  • Vitamina D

Un imprescindible en casos d’autoimmunitat. És molt important revisar els valors bioquímics i complementar si cal.

  • Aliments rics en coure

El coure participa en la formació de melanina, és per això que a les persones que tenen vitiligen els podria beneficiar menjar aliments rics en coure, com per exemple fetge, mariscos, llavors de gira-sol, anacards o llenties.

  • Aliments rics en zinc

Dona suport a la immunitat i té efectes antioxidants. Alguns aliments rics en zinc són: mariscos (ostres, musclos, cloïsses), llavors (cànem, sèsam, carabassa), fetge o productes lactis, entre d’altres.

  • Aliments rics en vitamina B12 i àcid fòlic

En persones amb predisposició al vitiligen, s’ha observat que tenir uns bons nivells d’aquestes vitamines del grup B pot ajudar a repigmentar quan s’ajuda amb fototeràpia. Aliments interessants serien: ous, carn, lactis, llegums, llevat nutricional, vegetals de fulla verda…

  • Ginkgo biloba

Alguns estudis han suggerit que pot alentir la progressió del vitiligen gràcies a la seva capacitat antioxidant a través de l’activació de les vies Nfr2, al fet que modula la inflamació perquè redueix les citocines proinflamatòries com TNF-α, IL-6, IL-8, perquè contribueix a l’oxigenació tissular i millora el flux sanguini i potencia o estimula la repigmentació juntament amb altres tractaments, per exemple, de fototeràpia.

Si parlem d’aliments que podrien empitjorar el vitiligen per causa indirecta, serien el gluten, els ultraprocessats, els sucres refinats i refrescos o els cítrics i tomàquets en cas de reacció directa o hipersensibilitat, segons el cas.

FAQs

El vitiligen pot afectar persones de qualsevol color de pell, ètnia o edat. No obstant això, és més visible en pells fosques a causa del contrast entre les àrees pigmentades i despigmentades.

El vitiligen no és contagiós. No es transmet per contacte físic, ni per compartir objectes. És una condició autoimmune, no infecciosa.

La pell despigmentada és més sensible al sol i necessita protecció solar alta, però una exposició controlada (com en fototeràpia mèdica) pot ser part del tractament.

El vitiligen pot aparèixer a qualsevol edat, però en la meitat dels casos comença abans dels 20 anys.

No hi ha una diferència marcada entre homes i dones quant a incidència, encara que les dones tendeixen a consultar més per raons estètiques.

Demana cita

El vitiligen pot generar molts dubtes i a vegades més preguntes que respostes. Cada persona el viu de manera diferent: en uns casos avança de pressa, en d’altres s’estabilitza o fins i tot millora amb el temps. L’important és no afrontar-lo en solitud.

A La Consulta d’Etselquemenges oferim un acompanyament integral en què un equip de professionals analitza cada cas per dissenyar un pla realista i adaptat: des d’opcions mèdiques i teràpies innovadores fins a nutrició, gestió de l’estrès i hàbits de vida que afavoreixin l’equilibri de la pell.

Si vols fer un pas més per controlar el vitiligen i recuperar confiança en la teva pell, demana cita a través del formulari i et posarem en contacte amb l’especialista que et convingui més.

Vols demanar cita directament?

Si ja ho tens clar, no esperis més per demanar cita. Omple el formulari i ens posarem en contacte amb tu per tal de trobar el professional, qualificat i proper, més adient per tractar el teu cas.

Estàs a un pas de trobar la solució a la teva patologia.

DEMANAR CITA