Causes de la patologia

La SOP és una malaltia complexa i multifactorial, conseqüència de la interacció de causes genètiques, epigenètiques i ambientals. Encara que fa gairebé un segle que aquesta malaltia va ser descoberta, les seves causes exactes encara no es coneixen al 100% i algunes de les hipòtesis proposades poden ser, al seu torn, una conseqüència, no una causa.

Entre els factors causants proposats, destaquen:

• Factors genètics: s’hereta en grau alt (aproximadament el 70% en bessons monozigòtics). S’estima que les filles de dones amb SOP tenen 5 vegades més probabilitats de ser diagnosticades amb la mateixa malaltia i els fills tenen un risc més alt d’obesitat i dislipèmia.

• Factors ambientals i epigenètica: com l’exposició prenatal a substàncies que actuen com a disruptors endocrins (tabac, ftalats, bisfenol A...), o a nivells alts d’andrògens, la inflamació sistèmica de baix grau, les alteracions en la microbiota o l’estrès crònic, entre altres causes.

• Factors metabòlics i hormonals:

  • Resistència a la insulina i hiperinsulinisme: afecta entre un 50% i 70% de les pacients amb SOP, independentment del pes. Aquesta condició, al seu torn, pot comportar un increment en la producció d’andrògens (hormones masculines, entre les quals hi ha la testosterona), un increment en l’alliberament de LH i una síntesi hepàtica més baixa de la proteïna SHBG (que controla els nivells d’andrògens).

  • Hiperandrogenisme o excés d’andrògens: l’excés d’hormones masculines en sang pot alterar el cicle ovàric, i pot produir cicles anovulatoris i irregulars (absència d’ovulació o molt poques durant l’any). A més, l’hiperandrogenisme és el principal causant de signes com acne o hirsutisme.

  • Alteració en la secreció de la GnRH (hormona alliberadora de gonadotropines, FSH i LH) per part de l’hipotàlem, cosa que pot fer que es produeixi més LH (que pot ser fins a 3 vegades més alta que la FSH a l’inici del cicle).

Així mateix, la SOP pot estar associada, al seu torn, a complicacions, entre les quals destaquen:

• Diabetis tipus 2 o prediabetis

• Síndrome metabòlica

• Infertilitat

• Càncer d’endometri

• Ansietat o trastorns de la conducta alimentària (TCA)

Símptomes de SOP

La SOP té un ampli espectre de manifestacions clíniques i presentacions fenotípiques que poden variar àmpliament d’una dona a una altra i evolucionar al llarg de la vida reproductiva.

Les principals manifestacions clíniques i bioquímiques associades a la SOP es podrien resumir en:

• Cicles irregulars (cicles de més de 35 dies, entre 6 i 8 cicles a l’any)

• Sobrepès i dificultat per perdre pes

• Acumulació de greix a la zona abdominal

• Acne

• Hirsutisme (excés de borrissol a la cara, cames, braços, barbeta, pit...)

• Alopècia o caiguda de cabells de patró masculí

• Acantosi nigricans (pell fosca en plecs com coll, clatell, aixelles…)

• Ovaris poliquístics en ecografia (presència de 12 o més fol·licles de 2 a 9 mm en cada ovari o volum ovàric engrandit: > 10 ml)

• Alteracions hormonals (nivells elevats de testosterona, androstenediona, DHEA-S, LH i relació LH/FSH, i baixos de SHBG)

* Aquestes manifestacions es produiran sobre la base del perfil o fenotip que presenti cada dona en un moment determinat. 

Diagnòstic de la malaltia

Encara que avui dia continua havent-hi controvèrsia entre els experts, els criteris de consens de Rotterdam estableixen el protocol de diagnòstic de SOP, segons el qual, si una dona presenta, almenys, 2 dels següents 3 criteris, serà diagnosticada de SOP.

• Disfunció ovulatòria (anovulació o oligoovulació)

• Hiperandrogenisme clínic o bioquímic (excés d’hormones masculines)

• Ovari d’aparença poliquística

El diagnòstic de SOP sol implicar terminis prolongats i unes quantes visites al metge. Per a això, es recomana fer les següents proves i exàmens:

• Anamnesi i exploració física exhaustives: el primer pas és fer una història clínica completa que inclogui tots els símptomes i signes que han portat la pacient a la consulta. L’exploració física ha de tenir en compte les principals manifestacions d’hiperandrogenisme (acne, alopècia, acantosi nigricans, etc.) i hiperinsulinisme. L’hirsutisme (excés de borrissol) es valora sobre la base de l’escala Ferriman-Gallwey.

• Analítica hormonal i metabòlica: que inclogui les principals hormones sexuals, prestant especial atenció a testosterona, LH, FSH, DHEA-S, androstenediona, progesterona, estradiol, prolactina, SHBG, hormones tiroidals (TSH, T4,T3 anticossos), HbA1c, insulina, leptina, colesterol total, HDL, LDL, triglicèrids, etc.

• Ecografia transvaginal per fer el recompte fol·licular i avaluar la morfologia dels ovaris.

• Laparoscòpia pelviana: en cas que les anteriors proves no permetin dur a terme un diagnòstic concloent, es podria dur a terme aquesta tècnica (no se sol fer perquè és una intervenció quirúrgica i, per tant, més invasiva que les anteriors), per observar la presència de cicatrius provocades pels fol·licles que queden sense ovular o una escorça ovàrica engrossida.

S’han fet uns quants intents de classificar la SOP. Segons els criteris diagnòstics de Rotterdam, es considera que hi ha 4 grans fenotips:

• Tipus A o clàssic: si es compleixen tots els criteris (anovulació, hiperandrogenisme i ovaris poliquístics).

• Tipus B o clàssic sense ovari poliquístic: si es compleixen els criteris d’anovulació i hiperestrogenisme.

• Tipus C o ovulatori no clàssic: si es compleixen els criteris d’hiperandrogenisme i ovari poliquístic.

• Tipus D o lleu o normoandrogènic: si es compleixen els criteris d’anovulació i ovari poliquístic.

Les dones amb fenotip clàssic o A tenen més risc metabòlic i cardiovascular, mentre que les dones amb fenotip D tenen menys disfuncions metabòliques.

Abordatge terapèutic

La SOP s’ha d’abordar de manera personalitzada en funció del fenotip (perfil més metabòlic o més adrenal), manifestacions i causes identificades sobre la base de l’anamnesi completa, exploració física, analítica i ecografia.

• Farmacològicament, es prescriuen anticonceptius hormonals per regular la menstruació i evitar l’amenorrea, antidiabètics com la metformina per regular els nivells de glucosa en sang o, davant un context d’infertilitat, inductors de l’ovulació o antiandrogènics.

A la consulta, fem un abordatge integratiu i personalitzat, complementari a, si és necessari, l’abordatge farmacològic, mitjançant un canvi d’hàbits de vida orientat a:

• Reduir els nivells d’inflamació.

• Millorar la sensibilitat a la insulina i els nivells de glucosa.

• Regular el cicle menstrual.

• Optimitzar el cicle circadiari.

• Reduir els nivells d’estrès.

• Promoure un patró nutricional saludable.

• Regular la microbiota intestinal.

Tot i el pes de la predisposició genètica, amb un canvi de l’estil de vida (alimentació personalitzada, exercici físic regular i moderat, exposició a tòxics, regulació de l’estrès) i la incorporació d’alguns complements (p. ex., inositol, Saw palmetto, Vitex agnus-castus, berberina, omega-3, etc.), tenim la capacitat de modificar l’expressió d’aquests gens i millorar significativament els desequilibris hormonals, metabòlics i la qualitat de vida.

Els desordres hormonals poden arribar a ser realment invalidants. Per desgràcia, la medicina convencional sovint es queda amb el tractament al·lopàtic i no ofereix alternatives més enllà. Però després de molts anys treballant amb pacients amb SOP, sabem que es poden fer moltes coses per millorar la patologia. Però per a això hem d’aplicar canvis en l’alimentació, estil de vida i treballar, en molts casos, amb complements específics per a cada cas.

A La Consulta d’Etselquemenges tenim un equip multidisciplinari de professionals sanitaris que et poden ajudar a tenir més salut.

Si vols fer canvis per tornar-te a trobar bé, pots demanar cita a través del següent formulari i et derivarem al professional que pugui atendre més bé el teu cas.