A l’hora de classificar-la, podem parlar de:

• Síndrome de Sjögren primària (SSP): apareix de forma aïllada, sense estar associada a altres malalties autoimmunes.

• Síndrome de Sjögren secundària (SSS): quan s’associa a altres malalties autoimmunes (com l’artritis reumatoide, el lupus eritematós sistèmic, la tiroïditis de Hashimoto, l’esclerodèrmia o l’hepatitis autoimmune, entre d’altres), a manifestacions hepatobiliars (com la colangitis esclerosant primària o l’esteatosi hepàtica no alcohòlica), a diabetis o a síndromes postvirals. Els símptomes poden ser més complexos a causa de la combinació de totes dues malalties.

 Causes de la patologia

Comprendre les causes de la síndrome de Sjögren és fonamental per desenvolupar tractaments més efectius i prevenir la malaltia. Si bé s’han fet molts estudis, l’origen exacte d’aquesta afecció encara és una àrea activa de recerca.

En general, podem dir que:

• Té una prevalença del 0,1% al 0,01%. Ara bé, és important dir que la prevalença de la síndrome de Sjögren es pot subestimar perquè molts casos poden passar desapercebuts o diagnosticar-se erròniament.

• És una malaltia que pot aparèixer a qualsevol edat i en tots dos sexes, tot i que és predominant en dones (>90%), i l’edat de diagnòstic més freqüent és entre els 30 i 50 anys.

• Entre el 20 i el 30% dels pacients amb AR (artritis reumatoide), LES (lupus eritematós sistèmic) o esclerosi sistèmica poden tenir SS associada.

 Com hem dit, les causes exactes es desconeixen, encara que s’estima que és una combinació de:

• Factors genètics i constitucionals: presència d’altres autoimmunes com AR, LES…

• Factors ambientals: infecció per virus o bacteris, exposició a tòxics, presència de disbiosi intestinal, oral o vaginal.

Símptomes de la síndrome de Sjögren

Encara que els símptomes que presenten més del 95% dels pacients amb SS són els relacionats amb la sequedat oral i ocular, es tracta d’una malaltia multisistèmica. Els símptomes es poden manifestar al llarg de tot l’organisme, i són possibles les:

• Manifestacions oculars: sensació de sequedat ocular, sensació de cos estrany, sorreta o coïssor, visió borrosa o fatiga visual, intolerància a les lents de contacte, coïssor o parpelleig excessiu, fotosensibilitat.

• Manifestacions orals: sensació de sequedat bucal, necessitat de beure líquids sovint, alteració del gust, sensació de cremor o coïssor a la boca i llavis, inflamació de les glàndules salivals, engrandiment de la glàndula paròtide, halitosi, “boqueres”, increment de les infeccions orals (periodontitis, candidiasi...), intolerància a aliments àcids i picants, dificultat per parlar o empassar.

• Manifestacions vaginals: sequedat vulvovaginal, dolor en relacions sexuals, pruïja vaginal.

• Manifestacions respiratòries: sequedat nasal, sinusitis de repetició, pèrdua d’olfacte, tos seca o haver d’escurar-se el coll sovint, disfonia, laringitis crònica…

• Manifestacions digestives: disfàgia o irritació faríngia (pruïja o sensació de cos estrany).

• Manifestacions cutànies: sensació de pell seca, cabells fràgils i secs, caiguda de cabells.

• Manifestacions musculoesquelètiques: fatiga, dolors articulars i musculars, poliartritis inflamatòria sistèmica.

• Altres manifestacions: polineuropatia mixta, neuropatia sensitiva, paràlisi del V parell cranial, fenomen de Raynaud, febre…

Diagnòstic de la malaltia

El diagnòstic de la SS no es basa en una sola prova, sinó en una combinació de factors clínics, proves de laboratori i estudis d’imatge. Sovint, a causa de la varietat de símptomes, els pacients solen visitar diferents especialistes (oftalmòlegs, otorrinolaringòlegs, ginecòlegs, etc.) abans de rebre un diagnòstic definitiu.

Davant d’un pacient amb manifestacions clíniques sistèmiques suggestives de SS, el reumatòleg o metge internista o de família —amb el suport dels diferents especialistes— farà una història clínica completa, exploració física i anàlisis clíniques que incloguin:

• Exploració oftalmològica: prova de Schirmer i tincions corneals per valorar la secreció de llàgrima i l’avaluació de possibles lesions microscòpiques corneals.

• Estudi funcional de les glàndules salivars: gammagrafia parotídia i de les glàndules salivars majors i biòpsia de les glàndules salivars menors.

• Analítica general i estudi immunològic que inclogui: anticòs nuclear (ANA), factor reumatoide (FR), anticossos anti-Ro (o SS-A), anti-Ro52 i anti-La/SS-B (fins al 80% dels pacients de SS són positius per al Ro i el 40 per al La), fraccions C3 i C4, crioglobulines i immunoelectroforesi sèrica (IEF).

El diagnòstic de SS el fa el professional expert en malalties autoimmunes (generalment, de medicina interna o reumatologia) sobre la base dels criteris de classificació ACR/EULAR 2016.

Abordatge terapèutic 

L’abordatge terapèutic farmacològic es limita a disminuir i alleujar els símptomes de sequedat i prevenir les complicacions associades (a través de col·lutoris o gels per a la boca seca, llàgrimes artificials per als ulls, lubrificants vaginals o cremes hidratants per a la pell), així com immunomoduladors i immunosupressors per abordar les afectacions sistèmiques (aquestes últimes amb poca eficàcia demostrada).

A causa de la limitació dels tractaments actuals, resulta important adoptar hàbits de vida per controlar la progressió de la malaltia (p. ex., evitar el consum d’alcohol, tabac, cafè, l’ús de lents de contacte, l’ús prolongat de pantalles, etc.), així com un abordatge integratiu que redueixi la inflamació sistèmica que afavoreix l’arribada de limfòcits a les glàndules, la qual cosa produeix més símptomes al pacient.

L’objectiu principal de l’abordatge que fem en consulta és reduir la inflamació sistèmica i afavorir l’eubiosi de la microbiota i mucoses intestinal, oral, genital i de pell a través de l’alimentació, complementació (p. ex., omega-3, omega-7, cúrcuma), oil pulling, descans, reducció de l’estrès i exercici amb regularitat.

Les malalties autoimmunes poden arribar a ser realment invalidants. Per desgràcia, en medicina convencional, moltes vegades es queden amb el tractament al·lopàtic i no s’ofereixen alternatives més enllà. Però després de molts anys treballant amb pacients amb Sjögren, sabem que es poden fer moltes coses per millorar la patologia. Però per a això hem d’aplicar canvis en l’alimentació, estil de vida i treballar, en molts casos, amb complements específics per a cada cas.

A La Consulta d’Etselquemenges tenim un equip multidisciplinari de professionals sanitaris que et poden ajudar a tenir més salut.

Si vols fer canvis per tornar-te a trobar bé, pots demanar cita a través del següent formulari i et derivarem al professional que pugui atendre més bé el teu cas.