La diferència en cada cas radica en la freqüència, la severitat dels brots, i com tot plegat afecta l’estat emocional i l’estètica de cada persona.

No es tracta d’una condició contagiosa, però sí progressiva si no es tracta i pot cursar amb brots, segons el context de la persona.

La rosàcia es pot classificar en 4 tipus principals segons la predominança, encara que comparteixen símptomes com vermellor, sequedat, tibantor i picor:

• Eritematotelangiectàtica: Hi ha un enrogiment i vasos visibles o aranyes vasculars (cuperosi).

• Papulopustulosa: Es caracteritza per protuberàncies inflamades, que poden supurar, similar a l’acne.

• Fimatosa: Implica un engruiximent de la pell (nas, front, mentó), molt més freqüent en homes.

• Ocular: Es distingeix per una irritació, picor, sequedat, enrogiment i inflamació que afecta les parpelles i possible sensació de cos estrany a més de visió borrosa. Es pot arribar a confondre amb conjuntivitis o blefaritis.

Causes de la rosàcia

Hi ha diferents factors que poden predisposar a desenvolupar rosàcia i actuar com a detonants o desencadenar brots.

• Genètica: És més comú en persones amb antecedents familiars.

• Disfunció vascular: Hi ha una hiperreactivitat dels vasos sanguinis, que es dilaten fàcilment.

• Inflamació crònica: Resposta immunitària exagerada a estímuls externs.

• Microorganismes: Alguns estudis relacionen la rosàcia amb infeccions per Demodex folliculorum (àcar de la pell) i Helicobacter pylori.

• Factors ambientals i d’estil de vida: Exposició solar no controlada, canvis de temperatura extrems (calor-fred), estrès emocional. Sobreingesta d’aliments picants, alcohol o begudes calentes. Ús de cosmètics no adequats o productes irritants per al tipus de pell en qüestió.

Símptomes de la rosàcia

La rosàcia evoluciona en fases, i els símptomes varien segons el tipus i el context de la persona. A més, hi pot haver classificacions mixtes com, per exemple, eritematotelangiectàtica + papulopustulosa, o ocular + cutània.

Els símptomes més comuns solen ser:

• Enrogiment persistent (eritema facial), que es pot concentrar més en galtes i nas.

• Cremor o coïssor.

• Vasos sanguinis visibles (telangièctasis).

• Pàpules i pústules similars a l’acne, encara que en aquest cas sense punts negres.

• Pell seca, aspra o amb sensació de tibantor o cremor. També sensació de calor o coïssor sense raó aparent.

• Tendència a inflamació de la pell, amb textura irregular i porus dilatats.

• En casos avançats: rinofima (engruiximent del nas, més comú en homes, d’aspecte rugós o amb bonys).

Per a un bon diagnòstic, la persona amb rosàcia hauria de consultar amb un professional especialitzat que pugui dissenyar també un tractament individualitzat i personalitzat segons el seu context.

Mètodes de valoració de la rosàcia

El diagnòstic es basa en l’observació clínica, ja que no hi ha proves de laboratori específiques, i en la majoria dels casos és important que la valoració la faci un especialista actualitzat que sigui capaç de fer un diagnòstic correcte per triar el tractament adequat en cada cas sense córrer el risc de confondre-la amb altres condicions dermatològiques amb manifestacions similars, com per exemple acne, dermatitis atòpica o lupus.

Per tant, identificar el tipus correcte de rosàcia és el primer pas per controlar els brots i millorar l’aspecte de la pell amb el tractament adequat.

Eines i criteris:

• Avaluació visual i palpació per identificar possibles eritemes, lesions inflamatòries i textura de la pell.

• Escales clíniques per classificar l’afectació per rosàcia segons la severitat i el tipus.

• Examen dermatològic ocular en cas de sospita de rosàcia ocular.

• Fotografia mèdica per monitorar l’evolució i resposta terapèutica al tractament.

Abordatge terapèutic

Pel que fa a tractaments tòpics dependrà de cada cas, però en general poden ser interessants cremes hidratants, emol·lients i vasoconstrictores per reduir la tibantor, coïssor i les telangièctasis. En casos de grans o pústules potser cal fer tractaments antibiòtics tant orals com tòpics per evitar infeccions. La teràpia biofotònica de llum polsada pot ser també una opció per reduir l’eritema i contribuir a la vasoconstricció.

En la rosàcia, l’exposició al sol és un dels factors que més fàcilment provoca brots i fa empitjorar els símptomes. El més important que cal tenir en compte en aquests casos és evitar l’exposició solar durant les hores de més radiació (10.00–16.00), i fer servir protectors solars amb filtres minerals (òxid de zinc, diòxid de titani), que són menys irritants que els químics per un bon grapat de raons.

El tipus d’alimentació també pot influir en la millora o empitjorament de la rosàcia. Alguns aliments dilaten els vasos sanguinis, i això provoca enrogiment, mentre que d’altres estimulen la resposta inflamatòria o fan pujar la temperatura corporal. També hi ha ingredients que actuen com a al·lergògens lleus o sensibilitzants en persones amb pell reactiva, per la qual cosa cada persona ha d’identificar quins aliments o productes poden no ser adequats per a la seva situació.

Entre els aliments més comuns que empitjoren la rosàcia hi ha els picants, perquè estimulen els receptors de calor i vasodilaten; l’alcohol; les begudes molt calentes; la xocolata; els formatges curats i productes lactis; els tomàquets, que són rics en histamina; els cítrics i els aliments ultraprocessats o alts en sucres, ja que potencien la inflamació sistèmica.

L’estrès també activa diverses respostes fisiològiques que poden fer empitjorar els símptomes de la rosàcia a través de les manifestacions següents:

• Augment del flux sanguini a la pell: L’estrès estimula l’alliberament d’adrenalina i altres hormones que dilaten els vasos sanguinis, i això provoca més enrogiment i calor facial.

• Inflamació: L’estrès crònic eleva els nivells de cortisol, que pot alterar la resposta immunitària i afavorir la inflamació a la pell.

• Hipersensibilitat nerviosa: La rosàcia ja implica una pell amb nervis cutanis més reactius; l’estrès fa que aquesta hiperreactivitat augmenti, i es generi més cremor o coïssor.

• Cercle viciós: L’estrès empitjora la rosàcia, i els brots de rosàcia generen més estrès i ansietat; tot plegat perpetua el problema.

Una pell amb rosàcia necessita cures per fora i per dins, i per això és important buscar eines que contribueixin al control de l’estrès, per exemple, a través de tècniques de relaxació (respiració profunda, meditació guiada), exercici moderat (sense sobreescalfar el rostre), afavorir un bon descans i evitar abusar de cafè, alcohol o menjars picants si la persona passa un període d’estrès.

En els casos de rosàcia, la connexió amb la part digestiva també és molt rellevant. Una mala sulfatació pot afeblir la barrera intestinal i afavorir inflamació sistèmica, cosa que pot empitjorar la rosàcia. Optimitzar la nutrició amb aliments rics sofre i cofactors, i també cuidar la microbiota, pot ajudar a millorar tant l’intestí com la pell. A més de donar omega-3, magnesi i zinc (en aquest cas funcionen com a activadors enzimàtics), les vitamines B, idealment metilades per secundar tant els processos de sulfatació com de metilació de les mucoses, i probiòtics específics com, per exemple, Lactobacillus rhamnosus GG, L. reuteri poden ajudar a modular la inflamació cutània.

Demana cita

Viure amb rosàcia no vol dir resignar-se als brots ni al malestar que genera. Cada pell és diferent i el que funciona a una persona pot no servir a una altra. Per això és clau tenir un acompanyament professional que entengui cada cas i ajudi a identificar tant els desencadenants com les millors estratègies de cura.

A La Consulta d’Etselquemenges treballem de forma personalitzada integrant dermatologia, nutrició i hàbits de vida perquè puguis recuperar una pell equilibrada i també la confiança.

Si vols millorar la pell i aprendre a controlar la rosàcia, demana cita a través del següent formulari i et posarem en mans de l’especialista més adequat per a tu.