L’OMS reconeix l’obesitat com una de les principals epidèmies del segle XXI. Indica que el 2022 el 43% dels adults tenia sobrepès i el 16% eren obesos. I el més aterridor, que el 2024, 35 milions de nens de menys de 5 anys ja tenien sobrepès.

CAUSES I FACTORS DE RISC

L’obesitat no es deu a un únic factor, sinó a la interacció de genètica, ambient, metabolisme, comportament i factors socials:

• Genètica i epigenètica: polimorfismes que afecten regulació de la gana, metabolisme i adipogènesi.

• Estil de vida: dieta hipercalòrica, ultraprocessats, excés de sucres i greixos saturats, sedentarisme.

• Factors hormonals i metabòlics: com la resistència a la insulina o alteracions tiroidals.

• Psicosocials i conductuals: estrès crònic, falta de son, ansietat, depressió o relació emocional amb el menjar.

• Fàrmacs: alguns fàrmacs poden provocar augment de pes com corticoides, antipsicòtics, antidepressius tricíclics, antiepilèptics o betablocadors.

• Factors socioeconòmics: baix nivell educatiu, menys accés a aliments saludables o recursos per a activitat física.

SÍMPTOMES I CONSEQÜÈNCIES

Encara que l’obesitat en si mateixa pot ser asimptomàtica en etapes inicials, l’excés de greix visceral potser ja produeix inflamació silenciosa. Té moltes conseqüències clíniques:

• Metabòliques: resistència a la insulina, diabetis tipus 2, dislipèmia...

• Cardiovasculars: hipertensió arterial, ateroesclerosi, insuficiència cardíaca…

• Respiratòries: apnea obstructiva del son, hipoventilació...

• Mecàniques i osteoarticulars: artrosi, dolor lumbar, limitació funcional…

• Oncològiques: més risc de càncer de còlon, de mama postmenopàusic, d’endometri, de fetge, de pàncrees…

• Psicològiques: baixa autoestima, ansietat, depressió, estigmatització social…

DIAGNÒSTIC

En general, per diagnosticar l’obesitat, el professional de salut fa un examen físic i recomana algunes proves per veure l’estat de salut. El que més se sol revisar és:

• Historial mèdic: es revisa l’historial de pes, capacitat física, hàbits alimentaris i d’exercici, presa de medicaments, historial mèdic familiar...

• Examen físic general: es revisa alçada, pes, freqüència cardíaca, temperatura, pressió arterial…

• Índex de massa corporal (IMC): quan es troba un IMC de 25 o superior es considera sobrepès, mentre que si arriba a 30 o supera aquest número es considera obesitat.

• Perímetre abdominal i relació cintura-maluc. Valors >102 cm en homes i >88 cm en dones s’associen a obesitat visceral i risc cardiometabòlic més alt.

• Analítica completa: glucèmia, HbA1c, perfil lipídic, hormones tiroidals, marcadors hepàtics…per revisar l’estat de salut general.

ABORDATGE TERAPÈUTIC

El tractament de l’obesitat ha de ser integral, personalitzat i sostingut en el temps. Quan parlem d’aquesta patologia és important tenir en compte que el més important, com amb qualsevol patologia, és la prevenció. És necessari promoure hàbits saludables des de la infància, donar una bona educació nutricional en l’àmbit escolar i familiar i crear entorns que afavoreixin l’activitat física.

Quant a l’abordatge específic per tractar l’obesitat, s’hauria de combinar:

• Nutrició:

  • Reducció calòrica adaptada (dèficit moderat i sostenible)

  • Dieta antiinflamatòria com a patró de referència

  • Alta densitat nutricional: fruites, verdures, llegums, cereals integrals, fruita seca, peix…

  • Limitar ultraprocessats, sucres afegits, alcohol i greixos trans

• Activitat física:

  • Com a mínim 150 min/setmana d’exercici aeròbic moderat

  • Força muscular per preservar massa magra

• Modificació de conducta:

  • Teràpia cognitivoconductual

  • Gestió de l’estrès i del son

  • Educació nutricional i suport psicològic

• Tractament farmacològic (en casos resistents o en què hi hagi risc associat i sempre sota supervisió mèdica) amb fàrmacs com: orlistat, liraglutida, semaglutida, naltrexona/bupropió.

• Tractament quirúrgic (cirurgia bariàtrica): quan ens trobem amb casos d’obesitat greu (IMC ≥40 o ≥35 amb comorbiditats).

DEMANA CITA

L’obesitat i el sobrepès són cada vegada més freqüents, però no els hauríem de veure com una cosa “normal”. La bona notícia és que amb una alimentació adequada, un estil de vida actiu i, en alguns casos, un acompanyament específic, és possible perdre pes de manera sostenible i millorar la salut de manera global.

A La Consulta d’Etselquemenges treballem amb un enfocament personalitzat que considera l’alimentació, el metabolisme, la microbiota i els hàbits diaris. Et guiem basant-nos en un pla que no només ajuda a perdre pes, sinó que potencia l’energia, equilibra l’organisme i millora el benestar general.

Si vols començar a vigilar el pes i prevenir complicacions a llarg termini, demana cita amb el nostre equip i et derivarem al professional més adequat per a tu.