CAUSES I FACTORS DE RISC

L’origen dels miomes és multifactorial i respon a la interacció entre hormones, genètica i factors ambientals. En el rerefons hi sol haver una dominància estrogènica relativa, és a dir, una situació en la qual l’acció proliferativa dels estrògens no queda compensada per una acció adequada de la progesterona. Aquest desequilibri hormonal genera un ambient proliferatiu a l’úter que facilita el creixement dels miomes i es pot veure potenciat per diferents factors.

• Predisposició genètica:

  • Antecedents familiars en primer grau augmenten el risc.

  • Mutacions en gens com MED12 o HMGA2 estan presents en molts miomes.

• Edat reproductiva: més freqüents entre els 30-50 anys.

• Ètnia: més prevalença, inici més precoç i evolució més agressiva en dones afrodescendents.

• Factors reproductius: menarquia primerenca i nul·liparitat augmenten el risc; la paritat (embarassos a terme) exerceix un efecte protector. També poden influir els tractaments hormonals (THS, fertilitat) o l’ús prolongat d’anticonceptius.

• Estil de vida i entorn:

  • Sedentarisme i obesitat, que augmenten l’aromatització perifèrica d’estrògens.

  • Estrès crònic, que impacta en l’equilibri entre progesterona i cortisol.

  • Exposició a tòxics i disruptors endocrins, que interfereixen en la funció hormonal i sobrecarreguen la depuració hepàtica.

• Dèficit de vitamina D: s’ha relacionat en estudis observacionals amb més risc de miomes.

SÍMTOMES

No totes les dones amb miomes tenen símptomes, però quan n’hi ha, poden afectar significativament la qualitat de vida. La clínica depèn sobretot de la quantitat, mida i localització dels tumors.

• Sagnat menstrual o uterí abundant, irregular o prolongat, amb risc d’anèmia

• Dismenorrea (dolor menstrual)

• Dolor pelvià o lumbar, sensació de pressió abdominal

• Cicles menstruals curts

• Símptomes urinaris (urgència, incomoditat) o rectals (restrenyiment) per compressió

• Disparèunia (dolor en les relacions sexuals)

• Infertilitat o complicacions en l’embaràs

Signes d’alarma: creixement ràpid d’un mioma en la menopausa, dolor pelvià intens i persistent, hemorràgia uterina atípica, imatges sospitoses en ressonància magnètica o resistència al tractament habitual.

PROVES DIAGNÒSTIQUES

El diagnòstic de miomes es basa en la història clínica, l’exploració ginecològica i proves d’imatge, que permeten valorar la repercussió i planificar el tractament més adequat.

• Diagnòstics diferencials: endometriosi, pòlips a l’endometri, adenomiosi, hiperplàsia endometrial, càncer d’endometri.

• Ecografia transvaginal: prova inicial d’elecció, eficaç i accessible.

• Histeroscòpia diagnòstica: molt útil en miomes submucosos; permet, a més, obtenir biòpsies.

• Ressonància magnètica (RM): reservada per a casos complexos o planificació quirúrgica, ja que permet mapar amb precisió nombre, mida i vascularització.

• Classificació FIGO: la més acceptada a escala internacional. Classifica els miomes segons la relació que tenen amb la cavitat uterina. Aquesta classificació és fonamental per decidir el tractament i estimar l’impacte en la fertilitat.

• Analítica: útil per descartar anèmia, avaluar la vitamina D, marcadors inflamatoris i funció hepàtica, encara que no és determinant per fer un diagnòstic.

TRACTAMENT

El tractament dels miomes s’ha d’individualitzar segons la intensitat dels símptomes, la mida i la localització dels tumors, així com el fet de voler tenir fills. No sempre cal intervenir de manera immediata: en molts casos n’hi ha prou amb una vigilància periòdica. Quan cal actuar, el maneig combina opcions mèdiques i quirúrgiques amb mesures de suport que ajuden a millorar la qualitat de vida i a modular el terreny hormonal i inflamatori.

Opcions mèdiques i quirúrgiques:

• AINE i àcid tranexàmic: útils per alleujar el dolor i reduir el sagnat, encara que no modifiquen la mida dels miomes.

• Dispositiu intrauterí amb levonorgestrel (LNG-IUS): eficaç per disminuir de forma sostinguda el sagnat menstrual.

• Anticonceptius hormonals combinats: regulen els cicles i controlen la menorràgia.

• Anàlegs i antagonistes de GnRH: redueixen temporalment la mida i els símptomes; es fan servir com a preparació a la cirurgia o en casos seleccionats.

• Antagonistes orals de GnRH (relugolix, linzagolix): fàrmacs recents amb bona eficàcia en símptomes moderats a greus.

• Miomectomia: cirurgia conservadora que extreu el mioma i manté l’úter. Es pot dur a terme per via histeroscòpica, laparoscòpica o oberta.

• Embolització d’artèries uterines: redueix la mida i el sagnat, indicada sobretot en dones que no volen tenir fills.

• Tècniques ablatives (HIFU, radiofreqüència): opcions mínimament invasives, disponibles en centres especialitzats.

• Histerectomia: solució definitiva en casos severs i en dones sense desig reproductiu.

Suport nutricional, de complementació i estil de vida:

Tot i que no hi ha una prevenció absoluta, els hàbits saludables i la cura de l’equilibri hormonal influeixen en l’evolució dels miomes i en la resposta als tractaments.

• Alimentació antiinflamatòria i rica en fibra: ajuda a eliminar l’excés d’estrògens per via intestinal i millora la salut metabòlica.

• Suport hepàtic: les crucíferes (bròcoli, cols) i els compostos com indol-3-carbinol afavoreixen la depuració hepàtica d’estrògens.

• Control del pes i exercici físic: redueixen l’aromatització perifèrica dels estrògens.

• Vitex agnus-castus: amb acció dopaminèrgica, ajuda a reduir la prolactina i afavorir nivells adequats de progesterona.

• Vitamina D: útil en cas de dèficit, perquè té un paper protector descrit en estudis.

• Omega-3 (EPA/DHA): amb efecte antiinflamatori i regulador.

• Extracte de te verd (EGCG): alguns assajos mostren reducció de mida i millora simptomàtica.

• Micronutrients reguladors de la progesterona: com vitamina E, zinc, magnesi o ferro.

• Gestió de l’estrès i son reparador: fonamentals per mantenir l’harmonia de l’eix neuroendocrí (progesterona-cortisol-melatonina).

DEMANA CITA

Si t’han diagnosticat miomes o sospites que poden ser la causa dels teus símptomes —com regles abundants i doloroses, anèmia, molèsties pelvianes, digestives o urinàries, o fins i tot dificultats per quedar-te embarassada—, és important que no normalitzis el malestar. Cada dona és única, i no totes les opcions serveixen per a totes: la mida dels miomes, la localització, l’edat, el desig de fertilitat i l’estat de salut global marquen la diferència en el tractament més adequat.

A la nostra consulta t’acompanyem des d’un enfocament integratiu que combina la medicina basada en l’evidència amb la visió de la psiconeuroimmunologia clínica. Volem tractar els símptomes, però també aprofundir en les causes: l’equilibri hormonal, la salut digestiva i hepàtica, l’impacte de l’estrès i els hàbits de vida poden afavorir que surtin miomes o que creixin.

Si busques un pla personalitzat, pròxim i adaptat a les teves necessitats, demana cita amb el nostre equip. T’ajudarem a entendre què et passa, quines opcions tens i com guanyar qualitat de vida.