Aquesta malaltia se sol començar a desenvolupar en moments de canvis hormonals, com adolescència, embaràs, menopausa o després de prendre anticonceptius. Les pacients poden passar per diferents etapes, tot i que no sempre és així:

• Etapa 1 - Pell llisa i regular amb engrossament de la hipodermis

• Etapa 2 - Pell regular amb nòduls palpables (pell de taronja)

• Etapa 3 - Plecs de greix nodular deformants

• Etapa 4 - Lipolinfedema

Afecta gairebé exclusivament dones: entre un 12 i 20% de la població femenina (rares vegades s’ha informat en homes). Aquestes pacients en molts casos presenten trastorns psicològics (TCA o depressió) i fins al 50% hiperlaxitud articular.

Causes del lipedema

Les causes exactes del lipedema encara no es coneixen del tot, però es creu que hi ha una combinació de factors genètics i hormonals involucrats. El problema a l’hora de diagnosticar el lipedema, que es diagnostica poc, és que moltes vegades es confon amb obesitat erròniament. Alguns factors que hi podrien influir inclouen:

• Genètica: Hi ha una forta predisposició familiar. Encara no se sap quin gen o gens estan implicats en el lipedema. Segons alguns estudis, el percentatge de pacients que té familiars oscil·la entre el 16% i el 64%.

• Hormones: Atès el predomini de l’ocurrència en dones, es creu que els estrògens podrien ser els principals desencadenants o contribuents.

• Inflamació crònica: Es creu que la inflamació crònica podria contribuir al desenvolupament i progressió del lipedema.

• Component metabòlic: Tot i que a vegades està associat a l’obesitat, no sempre. Fins i tot quan aquestes pacients baixen de pes conserven la desproporció.

Símptomes del lipedema

Els símptomes més comuns del lipedema són:

• Augment de volum i desproporció corporal: Les cames, cuixes i, a vegades, braços augmenten de mida de manera simètrica.

• Dolor i augment de la sensibilitat: El greix acumulat sol ser dolorós al tacte i pot causar molèsties quan es camina o s’està dempeus.

• Sensibilitat: La pell afectada pot ser més sensible al fred i als cops.

• Formació d’hematomes i morats espontanis amb més facilitat: Sovint tenen blaus.

• Sensació de pesadesa: Es poden tenir les cames pesades i cansades.

• Aspecte de “pell de taronja”: Similar a la cel·lulitis, però més pronunciada i dolorosa.

• Hiperlaxitud: més facilitat i tendència a tenir esquinços, torçades…

• Signe de Cuff per sobre del turmell

• Fragilitat capil·lar: disminució de la resistència de la paret dels capil·lars sanguinis

• Nòduls ferms al greix subcutani

Diagnòstic de la malaltia

Avui dia no hi ha cap prova genètica o de laboratori que serveixi per diagnosticar el lipedema. Això fa que moltes vegades es confongui amb altres condicions com l’obesitat ginoide o limfedema. Això suposa un problema, ja que el tractament adequat arriba més tard i això frustra les pacients. Per diagnosticar el lipedema, els metges solen fer:

• Examen físic: S’avalua la distribució del greix, la sensibilitat i la presència de dolor.

• Ecografia: permet estudiar característiques de la dermis i el teixit cel·lular subcutani.

• Elastografia: aquest mètode representa una extensió de l’ecografia tradicional i té la finalitat de quantificar o demostrar qualitativament les característiques del teixit examinat.

• Limfogammagrafia isotòpica: permet fer un estudi funcional del sistema limfàtic i la distribució del greix.

 Abordatge terapèutic

Avui dia encara no sabem si és possible eliminar del tot el lipedema, però sí que s’ha observat en moltes dones que es pot frenar una mica i fins i tot experimentar millores. Per a això cal abordar-lo globalment, amb moltes accions diferents que es complementen entre si i eviten que el greix torni a proliferar.

Des d’un punt de vista convencional, una de les propostes és la liposucció. No obstant això, tot i que és una forma ràpida de reduir el greix, no sempre té un efecte durador. Hem de tenir en compte que treure greix no implica que la condició desaparegui. Per tant, si no es canvien patrons de vida proinflamatoris es poden acabar formant nous adipòcits lipedematosos en altres parts del cos o fins i tot al mateix lloc. També s’aplica la teràpia de compressió, ja que l’ús de mitges de compressió pot ajudar a reduir la inflamació i el dolor.

Dins de les opcions que treballem en consulta tenim:

• Alimentació antiinflamatòria, mediterrània modificada (adaptada a cada cas particular), cetogènica o molt baixa en hidrats de carboni: Cada cas s’ha d’abordar de manera particular i proposar l’alimentació més indicada segons si la pacient té un pes saludable o no. Però, en general, l’alimentació proposada ajuda a perdre greix corporal (si cal), millora l’edema (si n’hi ha), i redueix la sensació d’inflor, dolor i pesadesa.

• Dejuni intermitent: Induir a l’autofàgia és un punt clau durant tot el procés. El dejuni ens ajuda a arribar-hi, per això és important tenir-lo present durant el tractament. Es recomana un dejuni intermitent d’almenys 12 h, que es pot prolongar si fa falta. Sempre és important tenir en compte condicions concomitants com l’hipotiroïdisme, la diabetis, la resistència a la insulina o l’alta prevalença de TCA en pacients amb lipedema, ja que en aquests casos els dejunis poden arribar a ser altament contraproduents.

• Exercici específic: L’exercici regular pot millorar la circulació i reduir el dolor. Per millorar la condició del lipedema és imprescindible fer sessions setmanals d’exercici de força i natació. Es recomana un mínim de 2 sessions setmanals. I caminades intenses de 30 minuts diaris. En qualsevol cas és important que els exercicis proposats estiguin ben dirigits i es tingui en compte el grau d’afectació i mobilitat de la pacient. Altres exercicis recomanats són: marxa nòrdica, aiguagim, el·líptica o Pilates Reformer.

• Regulació dels ritmes circadiaris

• Dutxes d’aigua freda i drenatge limfàtic manual: això facilita la circulació de la limfa, i ajuda a depurar i eliminar líquids cel·lulars.

• Complementació: alguns complements ens poden ajudar a fer baixar la inflamació que acompanya el diagnòstic, com l’omega-3, la vitamina C, el magnesi o la bromelina. Sempre prescrits per un professional.

• Teràpia manual: Massatges especialitzats i drenatge limfàtic manual.

El lipedema pot arribar a ser realment invalidant. Per desgràcia, la medicina convencional moltes vegades es queda amb el tractament al·lopàtic i no ofereix alternatives més enllà. A més, es tracta les pacients amb poca empatia i s’acaba fent, sovint, un diagnòstic erroni. Després de molts anys treballant amb pacients amb lipedema, sabem que es poden fer moltes coses per millorar la patologia. Però per a això hem d’aplicar canvis en l’alimentació, estil de vida i treballar, en molts casos, amb complements específics per a cada cas.

A La Consulta d’Etselquemenges tenim un equip multidisciplinari de professionals sanitaris que et poden ajudar a tenir més salut.

Si vols fer canvis per tornar-te a trobar bé, pots demanar cita a través del següent formulari i et derivarem al professional que pugui atendre més bé el teu cas.