Les principals cèl·lules de dipòsit de la histamina són els basòfils i els mastòcits, i les dues vies principals de degradació involucren:

• L’enzim diamino-oxidasa (DAO), que trobem, principalment, en la mucosa de l’intestí prim.

• L’enzim histamina-N-metiltransferasa, present en la majoria de teixits (ronyons, fetge, melsa, intestí, pulmons, pròstata, ovaris o neurones).

En quantitats normals, la histamina no produeix símptomes, però quan la capacitat del cos per eliminar la histamina és superada per la taxa d’acumulació, passa el que es denomina histaminosi o excés d’histamina sistèmic. Aquest fenomen pot cursar amb símptomes digestius i extradigestius, entre els quals destaquen migranyes, congestió nasal, picor a la pell, distensió abdominal o femta caprina. 

Causes de la patologia

Hi ha unes quantes causes que justifiquen un excés d’histamina sistèmic, entre les quals destaquen:

• Un dèficit de l’enzim DAO

• Un dèficit de l’enzim histamina-N-metil-transferasa (HNMT)

• Una disbiosi intestinal

• Una síndrome d’activació mastocitària (MACS)

• Una insuficiència renal

Per això, és important identificar els factors que poden conduir a cadascuna d’aquestes situacions, no excloents entre si:

• Mutacions genètiques (polimorfismes dels gens de l’enzim DAO (AOC1) o HNMT.

• Dany a l’epiteli intestinal, a causa d’una disbiosi intestinal, SIBO, SIFO, ISO, SGNC, celiaquia o hiperpermeabilitat intestinal.

• Paràsits

• Estrès

• Desequilibri hormonal

• Bloqueig de les vies de depuració hepàtica

• Insuficiència renal

• Consum de fàrmacs que bloquegen l’enzim DAO o qualsevol de les vies metabòliques de la histamina (HNMT, ALDH o MAO). Es calcula que el 20% de la població europea pren regularment fàrmacs inhibidors del DAO, com ara:

  • Mucolítics (acetilcisteïna),

  • Antiemètics (metoclopramida),

  • Antiarrítmics (verapamil, prajmali) i antihipertensius (dihidralazina)

  • Antihistamínics (cimetidina, prometazina)

  • Antidepressius (amitriptilina)

  • Tranquil·litzants (diazepam)

  • Antiinflamatoris (ibuprofèn)

  • Altres fàrmacs molt usats

• Metalls pesants

• Al·lèrgia al níquel

• Micotoxines

• Malaltia de Lyme

 Símptomes de la histaminosi

Com que els receptors d’histamina es troben en pràcticament tots els òrgans i teixits del cos, un excés d’histamina en circulació sistèmica es tradueix en una simptomatologia heterogènia i inespecífica que inclou símptomes tant intestinals com extraintestinals.

• Símptomes digestius: distensió abdominal, dolor abdominal, gasos, diarrea o restrenyiment (femta caprina), sensació de sacietat postprandial, reflux gastroesofàgic, nàusees.

• Símptomes respiratoris: congestió nasal, rinorrea o degoteig nasal, rinitis, sensació de falta d’aire, esternuts.

• Símptomes neurològics: mal de cap, migranya, acúfens, marejos.

• Símptomes dermatològics: pruïja, urticària, enrogiment de la pell i picor (sobretot, després de fer exercici o amb canvis de temperatura), dermatitis atòpica, reacció exagerada a picades d’insectes, rosàcia.

• Símptomes musculoesquelètics: fatiga, dolors o contractures musculars.

• Símptomes cardiovasculars: taquicàrdia, hipertensió o hipotensió, retenció de líquids.

Uns quants estudis associen l’excés d’histamina amb un context de predominança estrogènica (SPM, endometriosi, miomes, etc.), i això provoca un cercle viciós de retroalimentació i un increment dels símptomes associats. 

Diagnòstic de la malaltia

Malgrat els avenços en el coneixement de la histamina, encara no hi ha un consens sobre un algorisme diagnòstic. La inespecificitat dels símptomes i la falta d’eines diagnòstiques validades per part de la medicina convencional fa que molts afectats recorrin a diversos especialistes a la recerca d’una solució.

En la consulta i des de la medicina funcional, el diagnòstic es fa tenint en compte:

• Signes i símptomes

• Resposta a una dieta baixa en histamina durant 15 dies

Si es considera necessari, es pot sol·licitar al pacient:

• Activitat de l’enzim DAO en sang i nivells d’homocisteïna en sang per avaluar indirectament l’enzim HNMT

• Anàlisi en orina en dejú d’histamina i HNMT

• Proves genètiques de DAO* i HNMT

• Triptasa en sèrum per avaluar l’activitat mastocitària

*S’han identificat més de 50 polimorfismes associats al gen que codifica l’enzim DAO (AOC1), situat en el cromosoma 7. En concret, els SNP més rellevants que afecten la funcionalitat de l’enzim DAO en individus caucàsics són rs10156191, rs1049742, rs2268999 i especialment rs1049793. D’altra banda, també s’ha identificat un SNP a la regió promotora del gen que provoca una menor activitat transcripcional del gen codificador de DAO (rs2052129), així com diverses variacions genètiques responsables de la deficiència enzimàtica en persones d’origen asiàtic o africà (rs45558339 i rs35070995, respectivament). 

Abordatge terapèutic

En consulta, l’abordatge terapèutic de la histaminosi l’iniciarem identificant la causa o possibles causes que provoquen aquest excés d’histamina (salut digestiva, desequilibris hormonals, possibles bloquejos de les vies hepàtiques, consum de fàrmacs blocadors de l’enzim DAO, presència de paràsits, estrès crònic, metalls pesants, etc.).

En funció de la causa, s’individualitza el tractament per abordar les causes i, si es considera necessari, es fa una dieta baixa en histamina temporalment, a més de prendre amb complementació (enzim DAO i cofactors com vitamina B6, SAM-e i nutrients i altres molècules amb efectes antihistamínics: quercetina, butirat, canyella, cúrcuma, ortiga, comí negre…).

Des d’un punt de vista alimentari, s’han de tenir en compte els aliments rics en histamina, els que estimulen l’alliberament d’histamina i els que bloquegen la degradació de l’enzim DAO. Entre tots, els que poden generar més problemes amb la histamina són:

• Fermentats: xucrut, vinagre, miso, xocolata, kimtxi, llevats, iogurts, kombutxa, col fermentada…

• Cítrics i fruites: taronja, mandarina, aranja, kiwi, llimona, pinya, maduixes, gerds, plàtan madur, alvocat madur.

• Solanàcies: patata, tomàquet, albergínia i pebrot.

• Verdures: espinacs, bledes.

• Cereals amb gluten

• Carn: de porc i embotit.

• Peix blau i marisc, sobretot en conserva

• Lactis

• Soja i derivats (miso, tofu, tempeh, tamari, beguda de soja, brots de soja, etc.)

• Ous (clara)

• Fruita seca (nous, cacauets, ametlles)

• Conserves: olives, espàrrecs, peix en conserva, salses…

• Cafè, te, alcohol, cervesa

És important tenir en compte que hi ha altres causes d’excés d’histamina en les quals una dieta baixa en histamina o la complementació amb DAO no serà la solució. Aquest és el cas de la histaminosi alimentària no al·lèrgica (HANA), que consisteix en una resposta anòmala del sistema immunitari (hipersensibilitat alimentària no mediada per anticossos) a aliments concrets que no necessàriament contenen histamina. En aquest cas, el tractament consisteix a fer una dieta terapèutica personalitzada en la qual s’exclou totalment, de manera temporal, els aliments als quals el pacient és sensible.

La histaminosi és una afecció difícil de detectar. Per aquesta raó, els pacients es passen anys i anys anant d’especialista en especialista amb la intenció de trobar una solució. Nosaltres, després de molts anys treballant amb pacients amb histaminosi, sabem que es poden fer moltes coses per millorar la patologia. Però per a això hem d’aplicar canvis en l’alimentació, estil de vida i treballar, en molts casos, amb complements específics per a cada cas.

A La Consulta d’Etselquemenges tenim un equip multidisciplinari de professionals sanitaris que et poden ajudar a tenir més salut.

Si vols fer canvis per tornar-te a trobar bé, pots demanar cita a través del següent formulari i et derivarem al professional que pugui atendre més bé el teu cas.