Es caracteritza per un estruma limfomatós, és a dir, una glàndula tiroidal més grossa i infiltrada amb limfòcits. Té una preponderància ètnica, i la raça blanca en té més que la negra o asiàtica. La prevalença augmenta amb l’edat, especialment en pacients diagnosticats amb altres malalties autoimmunes, com miastènia greu, esclerosi sistèmica, síndrome de Sjögren o malaltia celíaca, entre d’altres.

La inflamació crònica de la tiroide (tiroïditis) fa malbé i destrueix les cèl·lules tiroidals de manera progressiva, i amb el temps això pot conduir a una reducció significativa de la funció tiroidal. Cal dit també que en alguns casos hi pot haver una fase inicial d’hipertiroïdisme transitori.

Causes de la patologia

Igual que altres malalties autoimmunes, la tiroïditis de Hashimoto té una etiologia multifactorial. La presentació autoimmune de la TH es basa en la interacció entre factors ambientals i antecedents genètics:

• Genètica: igual que en la malaltia de Graves, l’herència té un paper important. La presentació de la TH sol tenir relació amb polimorfismes en l’antigen leucocitari humà (HLA), el limfòcit T associat a 4 (CTLA-4), la proteïna tirosina fosfatasa, gens no receptors tipus 22 (PTPN22) i patrons d’inactivació del cromosoma X, cosa que desequilibra els mecanismes d’autotolerància sostinguts pels limfòcits T i B reguladors.

• Factors ambientals: encara que la genètica té un fort pes, els factors ambientals també exerceixen un paper clau. Vegem-los:

  • Excés de iode: en algunes regions, l’excés de iode sembla que pot haver estat un factor important en el desenvolupament de trastorns tiroidals autoimmunes, encara que és important tenir en compte que el dèficit de iode, d’altra banda, s’associa amb goll i amb hipotiroïdisme no autoimmune.

  • Infeccions virals, bacterianes o paràsits: s’ha suggerit que certs patògens poden induir o exacerbar la resposta autoimmune contra la tiroide. Entre els més habituals trobem el Blastocystis hominis, l’Epstein-Barr, l’Herpes simplex 1 i 2 o el citomegalovirus, entre d’altres.

  • Estrès: com en altres malalties autoimmunes, l’estrès prolongat pot desencadenar o empitjorar els símptomes, probablement perquè impacta en el sistema immunitari i indueix la hiperpermeabilitat intestinal.

  • Exposició a toxines i compostos químics: l’ús de productes que ens posem a la pell, que fem servir a la llar, l’aire que respirem…

  • Deficiència de vitamines i minerals com la vitamina D o el seleni.

  • Disbiosi intestinal i una composició microbiana baixa en Bifidobacterium i Lactobacillus a més d’una microbiota nociva, com Bacteroides fragilis, augmentada. Això pot agreujar la permeabilitat intestinal i potenciar l’entrada d’antígens que activen el sistema immunitari.

  • Altres condicions que alteren la microbiota: malaltia celíaca o sensibilitat al gluten no celíaca.

• Sexe i edat: les dones són molt més propenses a desenvolupar tiroïditis de Hashimoto (afecta les dones entre 7 i 10 vegades més que els homes), i la malaltia tendeix a presentar-se entre els 30 i els 50 anys. El risc augmenta després de l’embaràs i la menopausa, cosa que suggereix un vincle hormonal.

Símptomes d’hipotiroïdisme

Els símptomes de la tiroïditis de Hashimoto se solen desenvolupar gradualment, a mesura que la funció tiroidal disminueix. Alguns dels símptomes més comuns són:

• Fatiga crònica

• Augment de pes

• Intolerància al fred

• Pell seca i cabells fràgils

• Restrenyiment

• Depressió i ansietat

• Inflor facial

• Veu ronca

• Dolor a les articulacions i els músculs

• Menstruacions abundants o irregulars

• Pèrdua de memòria o dificultats per concentrar-se

• Problemes de fertilitat

• Augment del colesterol total, LDL i lipoproteïna (a)

• Rampes musculars

• Bradicàrdia

Clínicament, és comú observar un goll (engrandiment de la tiroide), que a vegades pot causar molèsties en empassar o una sensació de pressió al coll. Encara que la tiroïditis de Hashimoto sol ser progressiva, alguns pacients poden tenir fases inicials d’hipertiroïdisme (tiroïditis transitòria), en les quals els nivells de T3 i T4 estan elevats per la destrucció de les cèl·lules tiroidals i l’alliberament d’hormones emmagatzemades.

Diagnòstic de la malaltia

El diagnòstic de tiroïditis de Hashimoto es basa en:

• Proves de laboratori: es mesuren els nivells d’hormones tiroidals (TSH, T3 i T4) i es busquen anticossos antitiroidals anti-TPO (anticossos contra la peroxidasa tiroidal) i anti-TG (anticossos antitiroglobulina). Els anticossos de TPO es troben en el 95% dels pacients amb HT, mentre que els anticossos de tiroglobulina estan elevats en un 60%-80% dels pacients amb HT. Encara que també es poden detectar en persones sense símptomes de tiroïditis. Per tant, el diagnòstic no es confirma tret que es detecti disfunció tiroidal, típicament amb una TSH elevada i una T4 baixa.

• Ecografia tiroidal: en casos en què se sospita que hi ha un goll o nòduls, l’ecografia pot ser útil per veure la mida de la glàndula i detectar possibles alteracions estructurals. 

Abordatge terapèutic

Quant a l’abordatge terapèutic, l’objectiu principal a l’hora de tractar aquesta patologia és principalment millorar la simptomatologia dels pacients, reajustar els paràmetres tiroidals (reduir TSH i augmentar T3 i T4) i, en la mesura que sigui possible, reduir la presència d’anticossos antitiroidals. Aquest abordatge consisteix en:

• Tractament farmacològic: des d’un punt de vista al·lopàtic, el tractament de la tiroïditis de Hashimoto se centra principalment a reposar les hormones tiroidals que el cos ja no pot produir en quantitats suficients. En aquest cas es dona levotiroxina (Eutirox). La dosi s’ajusta per mantenir els nivells de TSH dins dels rangs normals i alleujar els símptomes de l’hipotiroïdisme. És important ajustar la dosi de manera adequada, ja que si ens passem es podria induir un hipertiroïdisme.

D’altra banda i des d’un punt de vista de la medicina funcional, en consulta, fem un abordatge basat en:

• Una dieta antiinflamatòria:

  • sense gluten ni lactis de vaca (la gran majoria de vegades)

  • sense productes processats ni sucres refinats

  • rica en aliments amb un contingut adequat de iode (peix i marisc) i altres nutrients com zinc, seleni, ferro, vitamina A o vitamina D

  • limitada en estimulants (cafè, te, alcohol, etc.)

  • rica en antioxidants

• Exercici de manera regular. Especialment, exercici de força per millorar la producció d’hormona tiroidal.

• L’adopció d’hàbits cronobiològics per millorar el descans

• L’ús de tècniques de relaxació

• Control de la disbiosi intestinal, clau per mantenir una bona regulació immunitària

• Depuració hepàtica, ja que aquests pacients la solen tenir tocada

• Abordatge de reactivacions virals o bacterianes que comprometin l’autoregulació del sistema immunitari si cal 

Les malalties autoimmunes poden arribar a ser realment invalidants. Per desgràcia, la medicina convencional sovint es limita al tractament al·lopàtic i no ofereix alternatives més enllà. Però després de molts anys treballant amb pacients amb hipotiroïdisme, sabem que es poden fer moltes coses per millorar la patologia. Però per a això hem d’aplicar canvis en l’alimentació, estil de vida i treballar, en molts casos, amb complements específics per a cada cas.

A La Consulta d’Etselquemenges tenim un equip multidisciplinari de professionals sanitaris que et poden ajudar a tenir més salut.

Si vols fer canvis per tornar-te a trobar bé, pots demanar cita a través del següent formulari i et derivarem al professional que pugui atendre més bé el teu cas.