Si bé la majoria de les persones infectades no presenten símptomes, en alguns casos, la presència prolongada d’H. pylori pot desencadenar inflamació i comportar problemes greus, com úlceres gàstriques, càncer gàstric o limfoma MALT.

Causes de la patologia

La infecció per H. pylori és molt habitual i s’estima que afecta més de la meitat de la població mundial, encara que no sempre provoca símptomes clínics. Quan parlem de causes, el problema resideix principalment en el terreny. Igual que al llarg de tot el cos, i encara que es cregués el contrari, tenim un microbioma gàstric. Tenir en equilibri aquest microbioma és clau per evitar la infecció d’aquest bacteri a l’estómac. És a dir, l’alteració o el desequilibri d’aquest microbioma poden afavorir que aquest bacteri acabi sent un problema.

Encara que la via exacta de transmissió no és completament clara, es creu que la infecció per H. pylori es produeix principalment durant la infància a través del contacte amb femta fecal de persones infectades o mitjançant contacte directe per saliva o aliments. Altres factors poden ser:

• Factors socioeconòmics: Condicions d’amuntegament, falta d’accés a aigua potable i sanejament inadequat.

• Factors genètics: Alguns gens poden augmentar la susceptibilitat a la infecció o influir en la gravetat de la malaltia.

• Factors ambientals: Dieta, ús de medicaments antiinflamatoris no esteroidals (AINE) i tabaquisme.

• Afeccions gàstriques preexistents: Algunes alteracions gàstriques augmenten la susceptibilitat.

 Símptomes d’infecció per Helicobacter pylori

Realment, la majoria de persones amb infecció per Helicobacter pylori no tindran mai símptomes. No obstant això, les que sí que poden arribar a tenir sensacions molt desagradables si no es tracta el bacteri. Alguns dels símptomes més habituals són:

• Dolor o cremor estomacal

• Gust metàl·lic

• Sensació de mucositat a la gola

• Sensació de buit

• Rots freqüents

• Dolor abdominal

• Nàusees i vòmits

• Pèrdua de la gana

• Pèrdua de pes involuntària

• Sensació de sacietat precoç i pesadesa a l’hora de menjar

Més enllà dels símptomes, l’Helicobacter pot acabar generant problemes més greus, segons si les soques són més agressives o menys. Les més habituals són:

• Úlceres pèptiques: Les úlceres pèptiques són lesions doloroses a la mucosa gàstrica o duodenal.

• Càncer gàstric: El càncer gàstric és un tipus de càncer que s’origina a l’estómac. L’H. pylori és un factor de risc important per al càncer gàstric.

• Gastritis atròfica: La gastritis atròfica és una malaltia que destrueix les glàndules gàstriques que produeixen àcid i enzims digestius.

Diagnòstic de la malaltia

Hi ha unes quantes proves per diagnosticar la infecció per Helicobacter pylori. Tenim:

• Prova de l’alè amb urea: un mètode no invasiu i que es considera dels més precisos per diagnosticar el bacteri. Es basa en la capacitat del bacteri per produir ureasa. El pacient ingereix urea marcada amb carboni radioactiu o nitrogen-13. Si hi ha el bacteri, la urea es descompon a l’estómac i allibera gas CO₂ marcat, que es detecta a l’alè del pacient. El problema és que s’han descrit altres bacteris que també podrien tenir la capacitat de formar ureasa.

• Anticossos Ig anti-Helicobacter: aquesta prova busca anticossos contra l’Helicobacter pylori en sang, saliva o orina. És útil per confirmar una infecció passada, però no infecció activa, ja que encara hi pot haver anticossos després d’haver erradicat el bacteri.

• Prova d’antígens en femta: aquesta prova detecta la presència d’antígens (substàncies produïdes pel bacteri) en una mostra de femta. El problema és que podria donar falsos negatius en cas que el recompte bacterià fos baix.

• Endoscòpia: mètode invasiu en el qual s’introdueix un tub flexible amb una càmera per la boca fins a l’estómac i duodè. Així, el metge pot observar el revestiment de l’estómac i prendre biòpsies per analitzar-les.

Abordatge terapèutic

Pel que fa a l’abordatge terapèutic, l’objectiu principal a l’hora de tractar aquesta patologia és eliminar el bacteri, millorar el pH de l’estómac i la capa protectora. Aquest abordatge consisteix en:

• Tractament antibiòtic: des d’un punt de vista convencional, el tractament que es tria en cas d’Helicobacter pylori sol ser la teràpia triple o quàdruple. Encara que, des d’un enfocament alternatiu, el bacteri se sol tractar amb olis essencials, extractes de plantes o un altre tipus de productes. Entre d’altres hi ha l’orenga, les llavors de comí negre, la berberina, la lactoferrina, el sulforafà…

• Revisar el nivell d’acidesa estomacal: l’àcid de l’estómac ens ajuda a protegir-nos d’agents infecciosos i evitar que s’acabin desenvolupant patògens a l’estómac. A més de ser important per a altres aspectes com una bona digestió, l’absorció de vitamines i minerals i la prevenció d’una altra classe de colonitzacions, com el sobrecreixement bacterià. En aquest punt cal anar amb especial cura, i vigilar de prendre gaire temps seguit inhibidors de la bomba de protons, com el famós omeprazole.

• Tractar la mucosa estomacal si cal: és molt important tenir una bona barrera protectora perquè d’aquesta manera serà més difícil que els patògens acabin infectant la mucosa gàstrica. El problema és que aquesta capa protectora pot disminuir per diferents causes com estrès mantingut en el temps, un mal descans, la toxicitat per metalls pesants, la infecció del bacteri mateix… Per millorar la mucosa, es pot treballar amb complements com zinc-carnosina, àloe, bolet carner, kuzu, malví, vitamina A o omega-7, entre d’altres.

• Una alimentació adequada: que ens ajudi a reduir la simptomatologia, rebaixar la inflamació i irritació i millorar l’estat de les mucoses del sistema digestiu.

• Tenir una bona salut bucal: La salut bucal està estretament relacionada amb la salut gastrointestinal. Una mala higiene bucal pot permetre que els bacteris, inclòs l’H. pylori, es multipliquin i es desplacin cap a l’estómac.

• Altres complements: a més dels esmentats, també és important mantenir uns nivells de vitamina D adequats, probiòtics específics (algunes de les soques més estudiades són Reuteri, Bulgaricus o Acidophilus…), enzims digestius en cas de necessitar suport per a la digestió, astaxantina i beta-carotens per reduir la inflamació i estrès oxidatiu, vitamina C, vitamines del grup B…

• Valorar que no hi hagi altres infeccions com càndides o el virus Epstein-Barr.

En definitiva, l’Helicobacter pylori és un bacteri amb una història complexa i un paper encara no del tot comprès en la salut humana. Si bé s’associa amb diverses patologies gàstriques, també podria tenir alguns efectes beneficiosos. No sempre cal eliminar-lo, però en alguns casos sí que l’hem de tractar de la forma més respectuosa possible amb el nostre organisme. Fer tractament antibiòtic amb olis essencials, combinat amb un bon tractament de mucoses i calmar el sistema nerviós, pot ser una bona estratègia per aconseguir-ho.

DEMANA CITA

L’Helicobacter pylori pot fer molt de mal si no es tracta i erradica de la forma adequada. Per desgràcia, la medicina convencional sovint es queda amb el tractament al·lopàtic i no ofereix alternatives més enllà. Però després de molts anys treballant amb pacients amb Helicobacter pylori, sabem que es poden fer moltes coses per erradicar el bacteri de la manera més respectuosa amb la nostra salut. Però per a això hem d’aplicar canvis en l’alimentació, estil de vida i treballar, en molts casos, amb complements específics per a cada cas.

A La Consulta d’Etselquemenges tenim un equip multidisciplinari de professionals sanitaris que et poden ajudar a tenir més salut.

Si vols fer canvis per tornar-te a trobar bé, pots demanar cita a través del següent formulari i et derivarem al professional que pugui atendre més bé el teu cas.