Resulta difícil estimar la prevalença i incidència de la gastritis perquè hi ha múltiples etiologies. Estudis recents estimen que la gastritis crònica atròfica afecta, aproximadament, el 25% de la població mundial. A més, aquest risc és 2,4 vegades més gran en pacients amb Helicobacter pylori.

Causes de la patologia

Entre les causes principals de tenir gastritis, podem destacar:

• Infeccions. La causa principal és la infecció per Helicobacter pylori; no obstant això, també es pot produir després de la infecció per altres bacteris (Helicobacter helmainii, Actnomices, etc.), infeccions virals (CMV, EBV, HSV), fongs (Candida spp.) o paràsits (Giardia, Toxoplasma, Anisakis...).

• Estrès crònic i trastorns del son

• Abús de tòxics com el tabac o l’alcohol

• Ús freqüent de medicaments com AINES (ibuprofèn, naproxèn)

• Edat avançada

• Gastritis autoimmune. Es tracta d’un procés inflamatori crònic que afecta la mucosa que recobreix el cos i fundus gàstric, i la reemplaça per mucosa atròfica. Això fa que secretem menys àcid clorhídric, perdem factor intrínsec i, com a conseqüència, no absorbim com cal el ferro i la vitamina B12.

• Gastritis alcalina produïda per reflux de la bilis cap a l’estómac

• Altres malalties: com malaltia de Crohn, celiaquia, VIH...

Símptomes de la gastritis

La gastritis pot cursar de manera simptomàtica o asimptomàtica. En el primer cas, els símptomes més prevalents són:

• Sensació de cremor d’estómac

• Dolor abdominal, sovint, punxant

• Nàusees i vòmits

• Gasos (rots)

• Sensació de sacietat i plenitud a la part superior de l’abdomen després d’haver menjat

• Inapetència

• Malestar si s’està massa hores sense menjar

• Femta negra i vòmits amb sang en cas que la gastritis produeixi sagnat al revestiment de l’estómac

Diagnòstic de la malaltia

Entre les proves i exàmens que es poden fer per diagnosticar una gastritis es troben:

• Anàlisi de sang: per detectar una possible anèmia i dèficits micronutricionals (ferro, transferrina, índex de saturació de transferrina, ferritina, vitamina B12, vitamina B9, vitamina C, calci, zinc, coure...) o autoimmunitat (anticèl·lules parietals, antifactor intrínsec). La gastrina, el pepsinogen, l’amilasa o la lipasa són altres marcadors analítics de la funció gastroduodenal.

• Gastroscòpia i biòpsia de la mucosa gàstrica: és l’estàndard per dur a terme el diagnòstic, identificar-ne la distribució, gravetat i origen.

• Anàlisi de femta: permet verificar si hi ha sagnat, que pot ser un signe d’hemorràgia causada per gastritis, i per detectar Helicobacter pylori.

Abordatge terapèutic 

Al llarg del sistema digestiu tenim diferents nivells d’acidesa, i l’estómac és el que en té més. El pH ideal és d’1-3 (el de l’intestí prim és de 5-7, i el de l’intestí gruixut, de 8). Aquest pH àcid permet activar i estimular enzims que faciliten la digestió de proteïnes i l’absorció de greixos i carbohidrats a l’intestí, així com activar l’absorció de minerals i vitamines com el ferro o la vitamina B12.

Quan hi ha gastritis, la mucosa del revestiment es veu alterada i, per tant, també la capacitat de generar àcid clorhídric o factor intrínsec perquè els macronutrients i micronutrients s’absorbeixin bé.

Els antiàcids o inhibidors de la bomba de protons (omeprazole, lansoprazole, pantoprazole, etc.) no aborden la causa del problema i, tot i que poden ser útils a curt termini per alleujar els símptomes en cas d’úlcera pèptica, a llarg termini inhibeixen la producció natural de l’àcid estomacal, i això genera un cercle viciós que no afecta l’estómac i prou, sinó tot el sistema digestiu, ja que provoca disbiosi intestinal i afavoreix el sobrecreixement de microorganismes patògens.

En medicina funcional, l’abordatge terapèutic dependrà del factor o factors que causin la gastritis. En termes generals, el tractament té com a objectiu:

1. Identificar, eliminar l’agent i abordar els agents causants: Helicobacter pylori, CMV, medicaments, estrès crònic, etc.

2. Reduir la inflamació i calmar les mucoses amb una alimentació protectora i baixa en aliments irritants (cítrics, àcids, alcohol, cafè, arrebossats, fregits, menjars picants, ultraprocessats, gluten, lactis, aliments que fermenten, etc.).

3. Recuperar la mucosa de revestiment de l’estómac amb complements com la glutamina, àloe, arç groc, zinc carnosina, kuzu, bolet carner, etc.

4. Recuperar el pH de l’estómac i equilibrar la microbiota de l’estómac.

5. Acompanyar el procés digestiu a través d’enzims digestius.

Certs problemes de salut poden arribar a ser realment invalidants. Per desgràcia, en medicina convencional, moltes vegades es queden amb el tractament al·lopàtic i no s’ofereixen alternatives més enllà. Però després de molts anys treballant amb pacients amb gastritis, sabem que es poden fer moltes coses per millorar la patologia. Però per a això hem d’aplicar canvis en l’alimentació, estil de vida i treballar, en molts casos, amb complements específics per a cada cas.

A La Consulta d’Etselquemenges tenim un equip multidisciplinari de professionals sanitaris que et poden ajudar a tenir més salut.

Si vols fer canvis per tornar-te a trobar bé, pots demanar cita a través del següent formulari i et derivarem al professional que pugui atendre més bé el teu cas.