Causes de la fibromiàlgia

S’estima que entre el 2 % i el 3 % de la població té fibromiàlgia. A l’Estat, la malaltia afecta el 2,4 % de la població adulta. El 90 % de les pacients de fibromiàlgia són dones, i arriba al pic màxim de diagnòstic entre els 50 i els 60 anys.

Les causes de la fibromiàlgia encara no es comprenen del tot i hi ha unes quantes teories sobre aquest tema. Les hipòtesis més recents sembla que reflecteixen una combinació de diversos factors (predisposició genètica, infeccions prèvies, esdeveniments vitals estressants, mecanismes inflamatoris crònics i cognitivoemocionals) que acaben produint una disfunció de l’eix hipotàlem-hipòfisi-suprarenal, que altera els circuits de processament del dolor, amb un excés de neurotransmissors excitatoris (com la substància P o el glutamat) i nivells baixos de neurotransmissors inhibitoris (com la serotonina).

Possibles causes:

• Predisposició genètica

• Infeccions prèvies: Epstein-Barr, parvovirus, Lyme, SARS-CoV-2, hepatitis C…

• Esdeveniments vitals estressants (tant traumes físics, com un accident, com experiències adverses, abús emocional, físic o sexual en la infantesa o edat adulta)

• Mecanismes perifèrics inflamatoris: comorbiditats, neuroinflamació, obesitat, inactivitat…

• Mecanismes centrals (cognitivoemocionals): disfuncions a l’hora d’afrontar situacions adverses (p. ex., evitació, catastrofisme, hipervigilància, etc.)

Factors de risc: 

Entre els principals factors de risc hi ha:

• Sexe (ser dona)

• Antecedents familiars directes amb la mateixa malaltia

• Tenir altres malalties com osteoartritis, artritis reumatoide o lupus

Símptomes de la fibromiàlgia

La fibromiàlgia és una malaltia crònica i complexa. El dolor crònic generalitzat és la característica principal i distintiva de la fibromiàlgia, però hi ha uns quants símptomes més enllà del sistema musculoesquelètic, que poden ser variables i oscil·lants en el temps, entre els quals destaquen:

• Dolor generalitzat, per tot el cos, definit sovint "des del cap fins als peus"

• Fatiga i cansament

• Sensació d’endormiscament o parestèsies en extremitats (mans i peus)

• Rigidesa matutina

• Al·lodínia (o sensació de dolor quan es frega la pell)

• Disfuncions del son: insomni, despertars nocturns freqüents, son no reparador

• Disfuncions cognitives: "fribroboira" o boira mental, dificultat per concentrar-se, problemes de memòria

• Alteracions del sistema nerviós autònom: sensació d’inestabilitat i marejos, hipotensió ortostàtica, resposta al fred anòmala (inclosa la síndrome Raynaud), visió borrosa, sensació d’ulls i boca seca, síndrome de cames inquietes

• Hipersensibilitat a estímuls externs: hipersensibilitat a llums, olors, sons i químics

• Símptomes psicològics o psiquiàtrics: ansietat, depressió, trastorn d’estrès posttraumàtic

La fibromiàlgia pot coexistir amb altres patologies o afeccions, entre les quals destaquen:

• Síndrome de l’intestí irritable

• Síndrome de fatiga crònica

• Migranyes o mal de cap

• Dismenorrea o menstruacions doloroses

• Trastorns genitourinaris (p. ex., cistitis intersticial)

• Trastorns de l’articulació temporomandibular (ATM)

Diagnòstic de la malaltia

El diagnòstic mèdic l’ha de fer un reumatòleg o especialista de medicina interna després d’elaborar una història clínica i fer exploració física per descartar altres afeccions.

Encara no es coneixen prou bé els mecanismes pels quals es produeix la fibromiàlgia; per aquest motiu encara no hi ha biomarcadors en analítica o proves d’imatge que permetin efectuar el diagnòstic.

A causa de la subjectivitat dels símptomes i a la falta de proves diagnòstiques, el diagnòstic de la fibromiàlgia pot tardar més de dos anys i els pacients veuen una mitjana de 3,7 metges diferents durant aquests anys.

En les últimes dècades, s’han desenvolupat diversos criteris de diagnòstic i classificació, per intentar donar resposta a la subjectivitat i ambigüitat del diagnòstic. El 1990, el Col·legi Americà de Reumatologia (ACR) va establir criteris per a la classificació i diagnòstic, basant-se en un examen físic de punts dolorosos, tender points. Aquests criteris van ser modificats el 2010, 2011 i 2016, amb l’objectiu de no limitar la fibromiàlgia a una malaltia musculoesquelètica. El 2019, es van definir uns nous criteris (criteris de diagnòstic de l’APPT), que tenen en compte si hi ha dolor crònic (en 6 o més àrees de dolor corporal de les 9 definides) conjuntament amb alteracions del son o fatiga durant més de 3 mesos. També es van considerar altres característiques diagnòstiques de suport: alteracions cognitives, sensibilitat al tacte, rigidesa musculoesquelètica i sensibilitat ambiental.

Així mateix, hi ha diversos qüestionaris per avaluar l’estat del pacient, entre els quals destaquen el qüestionari d’impacte de la fibromiàlgia (FIQ), l’estat d’avaluació de la fibromiàlgia (FA), els criteris de l’enquesta de fibromiàlgia (FSC) o el qüestionari de salut del pacient 15 (PHQ15).

Abordatge terapèutic

A causa de la falta de comprensió de les causes, encara no hi ha cap tractament curatiu per a la fibromiàlgia.

Atès que es tracta d’una condició multisistèmica, és important un abordatge multidisciplinari i integral en el qual professionals de diverses especialitats (reumatòlegs, fisioterapeutes, nutricionistes, psicòlegs, etc.) treballin conjuntament per donar una resposta individualitzada a cada pacient.

En consulta, fem un abordatge coordinat entre metges, fisioterapeutes, nutricionistes i psicòlegs, orientat a reduir la inflamació sistèmica de baix grau i la neuroinflamació, regular el sistema nerviós autònom i el cicle son-vigília, restaurar l’equilibri de la microbiota intestinal i assegurar un bon estat físic i cognitivoemocional a través de:

• Alimentació i complementació micronutricional antiinflamatòria

• Fisioteràpia i exercici físic personalitzat orientat a millorar la força, flexibilitat i resistència

• Assessorament psicològic per desenvolupar tècniques per afrontar situacions adverses

•  Tècniques complementàries com la neuroestimulació, l’osteopatia, l’acupuntura o tècniques de relaxació i meditació

Abans de començar cap tractament, ens hem d’assegurar que la persona amb fibromiàlgia comprèn els mecanismes subjacents en la seva malaltia que es coneixen fins al moment i pot incorporar tècniques i hàbits de vida orientats a guanyar qualitat de vida.

En certes situacions, el metge pot recomanar tractament farmacològic per restaurar l’equilibri entre neurotransmissors o alleujar puntualment el dolor. Entre els fàrmacs prescrits en fibromiàlgia destaquen els antiinflamatoris, analgèsics, antidepressius tricíclics, inhibidors de la recaptació de serotonina i norepinefrina, pregabalina, etc. No obstant això, administrar aquests fàrmacs sense abordar les causes ni intervenir sobre els hàbits de vida resulta insuficient i, en la majoria dels casos, ineficaç.

La fibromiàlgia pot arribar a ser realment invalidant. Per desgràcia, en medicina convencional, moltes vegades es queden amb el tractament al·lopàtic i no s’ofereixen alternatives més enllà. Després de molts anys treballant amb pacients amb fibromiàlgia, sabem que es poden fer moltes coses per millorar la patologia. Però per a això hem d’aplicar canvis en l’alimentació, estil de vida i treballar, en molts casos, amb complements específics per a cada cas.

A La Consulta d’Etselquemenges tenim un equip multidisciplinari de professionals sanitaris que et poden ajudar a tenir més salut.

Si vols fer canvis per tornar-te a trobar bé, pots demanar cita a través del següent formulari i et derivarem al professional que pugui atendre més bé el teu cas.