Fatiga crònica
Síndromes de sensibilització central
La síndrome de la fatiga crònica (SFC) o encefalomielitis miàlgica (EM) és una malaltia multisistèmica complexa, neurològica i immunomediada que es caracteritza per una fatiga física i mental intensa i debilitant que no remet amb el repòs i empitjora amb l’exercici.
Encara que la fatiga extenuant és el símptoma més característic, s’han descrit més de 60 símptomes que afecten pràcticament tots els sistemes del cos.
La SFC ha estat objecte de controvèrsia i escepticisme per part de la comunitat mèdica i científica pel que fa al nom de la malaltia (hi ha hagut molts desacords), les causes, fisiopatologia i la baixa eficàcia dels pocs tractaments disponibles que hi ha avui dia.
Si bé es considera, com el cas de la fibromiàlgia, una síndrome englobada en el fenomen de la sensibilització central, durant els últims anys, ha despertat més interès perquè s’ha superposat amb la síndrome de covid persistent. Es calcula que la meitat dels pacients (50%) de longcovid compleixen els criteris diagnòstics de síndrome de fatiga crònica.
Article signat per la nostra terapeuta:
Gemma Pereira
La SFC és coneguda com la "malaltia dels mil noms". De fet, avui dia, no hi ha consens sobre quin concepte descriu millor la condició. No obstant això, tot seguit s’identifiquen alguns dels noms alternatius que es poden trobar en la literatura científica:
Encefalitis miàlgica (EM): és el nom que se sol utilitzar en els països de parla anglesa, perquè fa al·lusió a la inflamació del sistema nerviós central (cervell i medul·la espinal) i la miàlgia (dolor muscular).
Malaltia d’intolerància sistèmica a l’exercici (SEID): és el nom proposat el 2015 per l’IOM.
Síndrome de fatiga postviral: nomenclatura proposada per l’OMS i classificació oficial a escala mundial.
Síndrome postinfecció aguda (PAIS)
Síndrome de disfunció immunitària per fatiga crònica (CFIDS)
Síndrome de disfunció immunitària activada crònica (CAIDS)
Síndrome postmononucleosi
CAUSES DE LA PATOLOGIA
Es calcula que hi ha 20 milions d’afectats a tot el món. A l’Estat en concret, es calcula que n’hi ha uns 200.000.
Qualsevol persona pot patir SFC, encara que es considera que és més comuna en dones d’entre 40 i 60 anys.
La causa encara no es coneix, però es considera que és una combinació de factors genètics i mediambientals.
Factors genètics: S’han identificat diversos gens que predisposen a patir SFC; en concret, els que regulen la neurotransmissió, la resposta inflamatòria i la resposta hormonal.
Infecció prèvia: es considera que fins al 80% dels casos va començar a tenir símptomes després d’una infecció viral (Epstein-Barr, herpesvirus, citomegalovirus, enterovirus, coronavirus —inclòs el SARS-CoV-2—, entre altres patògens.
Exposició a tòxics: fins a una tercera part dels pacients ha tingut contacte continuat amb substàncies químiques (insecticides, pesticides, productes de neteja, d’higiene personal o cosmètics). La majoria d’aquests pacients, a més, presenten fenòmens de sensibilitat química múltiple (SQM).
Estrès físic o emocional intens o sostingut en el temps: un sobreesforç físic (hi ha diversos esportistes d’elit amb aquesta malaltia), intervenció quirúrgica, traumatisme, embaràs o estrès emocional significatiu.
Alteració en la microbiota intestinal causada per una alimentació proinflamatòria.
Disfunció mitocondrial i del metabolisme bioenergètic
Alteració d’alguna o diverses de les vies de depuració hepàtica (metilació, glutatió, sulfatació, glucuronidació, acetilació, etc.).
SÍMPTOMES
Si bé la fatiga extenuant és el símptoma més característic, la SFC afecta pràcticament tots els sistemes.
Els símptomes i la intensitat fluctuen al llarg del temps, i poden aparèixer brots si la persona s’exposa a factors que actuen com a desencadenants (virus, tòxics o factors ambientals) o de manera espontània.
Entre les manifestacions més comunes hi ha:
Fatiga física i cognitiva inexplicable, persistent o recurrent
Intolerància a l’esforç
Malestar o fatiga postexercici (PEM). Aquest símptoma és dels més particulars de la SFC i es pot produir fins a 24-48 hores després d’haver fet un esforç físic, cognitiu o emocional, fet que, al principi, despista bastant l’afectat. Els símptomes que es presenten al cap d’unes hores de fer l’esforç físic o mental inclouen una fatiga excessiva, febre, mal de coll, inflamació dels ganglis (adenopaties).
Dolor muscular i articular generalitzat, rigidesa tensional.
Disfunció del son: son no reparador, pèrdua de les fases més profundes del son, insomni invertit o irregular, hipersòmnia, somnolència diürna.
Disfuncions cognitives: boira mental, confusió cognitiva, lentitud en el processament d’informació, dificultat per parlar o recuperar paraules, dislèxia intermitent, problemes amb l’escriptura, lectura i càlculs, disfunció de la memòria (sobretot a curt termini); dificultat per mantenir l’atenció en situacions que demanen divisió d’esforços.
Mal de cap intens
Alteracions perceptives: dificultat per concentrar-se o enfocar la visió, dificultat per fer front a canvis complexos i de ritme, inestabilitat espacial i desorientació, pèrdua de la propiocepció.
Sobrecàrrega sensorial: hipersensibilitat a la llum, al soroll, a les olors, aliments o medicaments. Sensació de sobrecàrrega d’informació, incapacitat de fer múltiples tasques alhora i de prendre decisions. També es pot experimentar una sobrecàrrega emocional.
Símptomes cardiovasculars: síndrome de taquicàrdia postural ortostàtica (POTS), hipotensió neuralment mediada, palpitacions.
Símptomes respiratoris: respiració irregular.
Símptomes digestius i urinaris: diarrea, restrenyiment, nàusees, disfunció de la bufeta urinària.
Símptomes immunològics i d’altres: episodis de febrícula i sudoració, pèrdua d’estabilitat termostàtica (fluctuació de temperatura al llarg del dia, sensació distèrmica, intolerància al fred i a la calor extrems, sensació de calor local…), hipersensibilitat a substàncies químiques tòxiques.
Cal dir que la majoria dels símptomes cardiovasculars, respiratoris, digestius o urinaris són conseqüència de la disfunció del sistema nerviós autonòmic o disautonomia.
Hi ha uns quants graus de gravetat segons la prevalença dels símptomes. S’estima que 1/4 dels pacients presenta una SFC greu i està confinat a casa seva o ha de fer llit.

DIAGNÒSTIC
En l’actualitat, no hi ha cap prova de laboratori o d’imatge que permeti saber si una persona té SFC. Això complica el diagnòstic, conjuntament amb l’heterogeneïtat de símptomes i la falta de coneixement o escepticisme que encara té una banda de la comunitat mèdica.
Es calcula que fins al 90% de persones amb SFC encara no han estat diagnosticades i que el 29% de les diagnosticades van haver d’esperar 5 anys o més.
La síndrome de fatiga crònica va ser reconeguda i definida per primera vegada per l’OMS el 1969 i, des de llavors, hi ha hagut diversos intents per consensuar a escala internacional els criteris de diagnòstic:
Holmes CDC el 1988
Fukuda CDC el 1994
Canadian Consensus Criteria el 2003
International Consensus Criteria el 2011
Institut of Medicine (IOM) el 2015
Segons l’IOM, per diagnosticar la SFC cal que hi hagi els següents símptomes:
Fatiga crònica amb afectació substancial de les activitats ocupacionals, educatives, socials i personals respecte dels nivells previs amb una durada de més de 6 mesos.
Malestar després d’un esforç (PEM)
Son no reparador
Així mateix, també cal que hi hagi, com a mínim, una de les següents condicions:
Deteriorament cognitiu
Intolerància ortostàtica (POTS)
Com que els símptomes se superposen amb diverses malalties (fibromiàlgia, Lyme, Hashimoto, etc.). Cal fer una avaluació clínica completa per fer el diagnòstic diferencial.
ABORDATGE TERAPÈUTIC
Atès que es tracta d’una condició multisistèmica i multiorgànica, la medicina funcional proposa un abordatge multidisciplinari, integral i personalitzat que tingui en compte totes les possibles causes i sistemes afectats (p. ex., sistema immunitari permanentment activat per exposició a virus, bacteris, tòxics ambientals, metalls pesants; fatiga adrenal; alteració de la microbiota).
Per tant, en consulta, fem un tractament orientat a restaurar el desequilibri d’aquells sistemes alterats, amb l’objectiu de:
Regular i relaxar el sistema immunitari, retirant temporalment els aliments que el puguin activar. Suport de micoteràpia i microimmunoteràpia si és necessari.
Corregir la disfunció mitocondrial o esgotament adrenal per millorar la fatiga i intolerància a l’esforç, amb complements com CoQ10, NADH i els seus precursors, PQQ…
Abordar les alteracions digestives i de microbiota que poden alterar la resposta immunitària (disbiosi intestinal, SIBO, helicobàcter, paràsits, hiperpermeabilitat intestinal, etc.).
Afavorir les vies de depuració hepàtica (metilació, glutatió, sulfatació, acetilació).
Reduir la inflamació articular i muscular i la neuroinflamació.
Regular el sistema nerviós autònom a través de neuromodulació no invasiva.
Regular sistema endocrí - hormonal (glucosa, tiroide...) i cardiovascular.
A part de proposar una alimentació antiinflamatòria, en consulta es recomana:
Complementació específica (CoQ10, omega-3, vitamina D, lactoferrina, quercetina, cúrcuma, PEA, micoteràpia, microimmunoteràpia, etc.)
Medicació (p. ex., ivabradina o beta-blocadors en cas de POTS)
Rehabilitació física personalitzada
Neuromodulació no invasiva
Adopció d’hàbits per afavorir la desinflamació i relaxació del sistema immunitari (gestió de l’estrès, regulació dels ritmes circadiaris, teràpia amb calor o fred i altres estratègies hormètiques)
Des d’un punt de vista mèdic, es pot proporcionar tractament farmacològic per pal·liar certs símptomes, com el dolor (antiinflamatoris i analgèsics), insomni (benzodiazepines), estat d’ànim (antidepressius, antidepressius tricíclics, inhibidors de la recaptació de serotonina, neurolèptics, etc.). No obstant això, administrar aquests fàrmacs, sense abordar les causes ni intervenir sobre els hàbits de vida, resultarà insuficient i, en la majoria dels casos, ineficaç.

DEMANA CITA
Un diagnòstic com la síndrome de fatiga crònica pot arribar a ser realment invalidant. Per desgràcia, la medicina convencional sovint es queda amb el tractament al·lopàtic i no ofereix alternatives més enllà. Però després de molts anys treballant amb pacients amb aquest diagnòstic, sabem que es poden fer moltes coses per millorar la simptomatologia associada. Però per a això hem d’aplicar canvis en l’alimentació, estil de vida i treballar, en molts casos, amb complements específics per a cada cas.
A La Consulta d’Etselquemenges tenim un equip multidisciplinari de professionals sanitaris que et poden ajudar a tenir més salut.
Si vols fer canvis per tornar-te a trobar bé, pots demanar cita a través del següent formulari i et derivarem al professional que pugui atendre més bé el teu cas.
Vols demanar cita directament?
Si ja ho tens clar, no esperis més per demanar cita. Omple el formulari i ens posarem en contacte
amb tu per tal de trobar el professional, qualificat i proper, més adient per tractar el teu cas.
Estàs a un pas de trobar la solució a la teva patologia.
DEMANAR CITA