L’endometriosi és una patologia ginecològica caracteritzada per un procés inflamatori crònic, dolorós i hormonodependent que té lloc quan el teixit endometrial (és a dir, el revestiment de l’úter) o similar creix fora de lloc (ovaris, trompes de Fal·lopi, lligaments uterins, sac de Douglas, intestí, etc.), cosa que pot provocar cicatrius, lesions, adhesions o quistos. És poc freqüent que el creixement d’aquest teixit creixi fora dels òrgans pelvians (p. ex., en el pulmó), però pot passar.

En funció de la localització, l’endometriosi es pot classificar en:

• Endometriosi superficial (ÉS): quan afecta la superfície dels òrgans de la cavitat pelviana i abdominal, lligaments, peritoneu, espai rectovaginal, etc.

• Endometriosi d’infiltració profunda (EIP): quan afecta el teixit muscular de l’intestí, paret de la bufeta, diafragma i altres òrgans.

• Quistos endometriòtics: quan afecta els ovaris, es formen quistos anomenats endometriomes o quistos de xocolata.

• Adenomiosi o endometriosi interna: quan s’observa presència d’endometri a l’interior del miometri, cosa que provoca una hiperplàsia i hipertròfia de les fibres musculars.

En funció dels tipus de plaques endometrials, es poden distingir:

• Implants: petits i superficials.

• Nòduls: més grans i que poden ser infiltratius.

• Endometriomes: quistos amb sang a dins.

Segons l’American Society for Reproductive Medicine, els estadis de l’endometriosi es poden classificar en 4, segons el número, ubicació i profunditat dels implants i la presència d’endometriomes i adherències:

• I (mínim)

• II (lleu)

• III (moderat)

• IV (greu)

Es preveu que afecta, aproximadament, 1 de cada 10 dones en edat fèrtil i, entre el 30 i el 50% estan diagnosticades de dolor pelvià crònic i s’associa a problemes de fertilitat.

Causes de la patologia

L’endometriosi és una malaltia multifactorial, en la qual coexisteixen factors genètics, immunològics i mediambientals que fan que algunes dones siguin més susceptibles que d’altres a patir la malaltia.

Tot i que encara no és clara la causa exacta de l’endometriosi. Hi ha unes quantes hipòtesis que la intenten explicar.

• Hipòtesi de la menstruació retrògrada: és la més acceptada, encara que només explica la que afecta trompes i ovaris. Es basa en la teoria que els residus endometrials que conté el sagnat menstrual flueixen de retorn a través de les trompes de Fal·lopi fins a la cavitat pelviana sense ser expulsats. Una vegada allà, les cèl·lules endometrials es poden adherir a les parets de la pelvis i altres superfícies de la cavitat. Aquesta teoria tampoc explicaria per què les dones que tenen menstruació retrògrada no tenen endometriosi.

• Hipòtesi de les cèl·lules mare endometrials o de la medul·la òssia cap a plaques ectòpiques: aquesta teoria no només explicaria l’endometriosi que afecta trompes i ovaris, sinó també la que hi ha a fora de la cavitat pelviana. Segons aquesta teoria, hi ha cèl·lules mare que sorgeixen de l’endometri o de la medul·la òssia que poden ingressar en l’espai angiolimfàtic durant la menstruació, cosa que pot transportar cèl·lules endometrials a altres parts del cos i infiltrar-se en diferents teixits allunyats de l’endometri.

Aquestes dues hipòtesis, sumades a canvis genètics i epigenètics, podrien explicar l’origen i patogènesi de l’endometriosi.

Així mateix, s’han identificat diversos mecanismes d’acció que poden propiciar l’endometriosi i que poden actuar com a diana terapèutica a l’hora de planificar un abordatge:

• Desordres hormonals: hiperestrogenisme, dèficit de progesterona.

• Processos inflamatoris i disbiosis locals: vaginosi, endometritis, ITU, etc.

• Processos inflamatoris i de disbiosis externs a la zona urogenital: disbiosi intestinal, disbiosi oral, processos autoimmunes.

• Trastorns del sistema immunitari: el sistema immunitari no és capaç de reabsorbir o destruir el teixit endometrial localitzat fora de la cavitat uterina i provoca inflamació.

• Desajustaments metabòlics.

Els factors que sembla que incrementen el risc d’endometriosi poden estar relacionats amb una exposició hormonal més alta al llarg de la vida.

• Haver menstruat molt aviat (menarquia precoç, abans dels 11 anys).

• No haver tingut fills o tenir el primer de més gran.

• No haver donat lactància materna.

• Arribar a la menopausa a una edat avançada.

• Cicles menstruals curts (de menys de 27 dies).

•  Períodes menstruals abundants i llargs (de més de 8 dies).

• Factors ambientals: alimentació inflamatòria, tòxics, hàbits de vida.

• Presentar determinades anomalies estructurals de l’úter (p. ex., úter en T).

• Antecedents familiars de primer grau amb endometriosi.

Per contra, els factors de protecció que sembla que redueixen el risc a patir endometriosi són:

• Haver començat a menstruar més tard de l’habitual (més enllà dels 14 anys).

• Haver tingut uns quants embarassos.

• Lactància prolongada.

• Hàbits de vida: exercici regular, alimentació antiinflamatòria...

 Símptomes d’endometriosi

El símptoma més habitual de l’endometriosi és el dolor pelvià crònic, sobretot en fase premenstrual i durant la menstruació.

No obstant això, no totes les endometriosis presenten símptomes ni totes les dones amb dolor pelvià tenen endometriosi. Es calcula que entre un 15% i un 30% de les dones amb endometriosi són asimptomàtiques.

Les manifestacions clíniques de les dones amb endometriosi simptomàtica solen incloure:

• Períodes menstruals dolorosos (dismenorrea): còlics, dolor pelvià, a la regió lumbar i abdominal

• Dolor durant les relacions sexuals (disparèunia)

• Sagnats abundants o sagnat entre períodes

• Dolor en defecar o orinar (disquèzia), sobretot durant l’ovulació i el període menstrual

• Dolor pelvià crònic

•  Infertilitat o dificultat d’embaràs (sovint, l’endometriosi es descobreix i es diagnostica quan no s’aconsegueix embaràs espontani i es fan estudis de fertilitat)

• Altres símptomes: diarrea, restrenyiment, nàusees, fatiga…

La intensitat del dolor no és necessàriament proporcional a l’extensió de l’endometriosi en l’organisme.

Els símptomes solen disminuir o es resolen durant l’embaràs. En la menopausa, com que baixen els nivells d’estrògens i progesterona, se sol inactivar.

Diagnòstic de la malaltia

El diagnòstic de l’endometriosi sol ser bastant complex i tarda anys, ja que moltes vegades les lesions poden passar desapercebudes en els controls ginecològics habituals. Davant una pacient amb dolor pelvià cíclic persistent (dismenorrea) i dolor abdominal durant les relacions sexuals (disparèunia), cal sospitar si hi ha endometriosi.

Per fer un bon diagnòstic, s’ha de fer:

• Història clínica detallada amb exploració ginecològica que inclogui tacte vaginal i abdominal per detectar possible teixit endometrial fora de la cavitat uterina.

• Analítica de sang que inclogui:

  •  hemoglobina

  • monòcits

  • neutròfils

  • limfòcits

  • Ca125

  • Ca19-9

  • proteïna de l’epidídim humà 4 HE4

Encara que cap d’aquests marcadors és específic per al diagnòstic, poden estar alterats.

• Ecografia transvaginal: pot ajudar a visualitzar els quistos en ovaris o adenomiosi. No obstant això, no és suficient per veure l’abast de les lesions.

• Ressonància magnètica nuclear (RNM): abans de fer una laparoscòpia, aquesta prova permet determinar la localització i la mida de les lesions. És útil per planificar la cirurgia.

• Laparoscòpia: aquesta és la prova més fidedigna per confirmar el diagnòstic d’endometriosi. No obstant això, com que és un procediment costós i cal fer cirurgia, s’intenta evitar. Mitjançant aquesta petita cirurgia abdominal, es determina la ubicació, extensió i mida de l’endometriosi. També permet fer una biòpsia del teixit i tractar l’endometriosi.

En cas de sospitar d’una endometriosi infiltrativa profunda, a part de la ressonància magnètica, es pot fer una colonoscòpia (si la sospita és al recte o còlon) o una cistoscòpia (si la sospita és a la bufeta urinària).

Abordatge terapèutic

En l’actualitat, no hi ha cap tractament que curi definitivament l’endometriosi.

En funció de la gravetat dels símptomes, el desig gestacional, l’edat, la localització i l’extensió i localització del teixit endometrial, es poden proposar els següents tractaments amb l’objectiu de millorar la simptomatologia i evitar o reduir el creixement de les lesions.

• Antiinflamatoris (AINE) i analgèsics: aquests medicaments poden pal·liar el dolor puntualment, però no actuaran contra la proliferació de teixit endometrial.

• Tractament hormonal: mitjançant anticonceptius orals, gestàgens, agonistes de la GnRH o danazol per aturar o modificar l’alliberament d’hormones involucrades en el cicle hormonal i frenar el desenvolupament de teixit endometrial.

• Cirurgia: mitjançant laparoscòpia (per extirpar creixements endometrials), laparotomia (per extirpar teixit endometrial fora de la cavitat pelviana) i histerectomia en cas de necessitat d’extirpació de l’úter o ovaris.

En consulta, a través d’un equip multidisciplinari de medicina funcional i integrativa (ginecòloga, nutricionista i físio-osteòpata PNI), es fa un abordatge a través de l’alimentació, complementació i hàbits de vida amb l’objectiu de millorar els nivells d’inflamació, abordar els desordres hormonals, així com les possibles disbiosis que puguin contribuir a aquest ambient proliferatiu.

• Des d’un punt de vista hormonal, es busca reduir la dominància estrogènica (modulant l’activitat de l’aromatasa i receptor d’estrògens, i facilitant la depuració intestinal i hepàtica) i assegurar els nivells de progesterona.

• Des d’un punt de vista digestiu, cal assegurar un bon trànsit intestinal i depuració hepàtica i abordar possibles disbiosis o processos inflamatoris.

• Respecte de la microbiota genital, hem d’abordar possibles disbiosis uterines i vaginals.

Sobre la base d’una història clínica detallada, així com proves complementàries (analítiques hormonals, estudis de disbiosi endometrial, vaginal, intestinal, etc.), es proposa un abordatge personalitzat, basat en una alimentació antiinflamatòria (baixa en ultraprocessats, refinats, alcohol i, segons el cas, baixa en gluten, lactis, FODMAP, histamina); complementació (resveratrol, indol-3-carbinol, DIM, omega-3, cúrcuma, vitamina D, vitamina C, vitamina E, all negre, enzims proteolítics, etc.), exercici físic, regulació de cicle circadiari, osteopatia pelviana i acupuntura.

Tot i que la medicina funcional i integrativa pot ajudar molt a la millora clínica del pacient i a la prevenció del creixement de les lesions, en alguns casos, la inhibició del cicle mitjançant tractament hormonal o cirurgia és inevitable. Tant un abordatge convencional com funcional de forma aïllada poden ser incomplets, i per això combinar totes dues visions és altament positiu per aconseguir que el pacient pugui tenir la màxima qualitat de vida possible.

Hi ha malalties tan complexes, com l’endometriosi, que poden arribar a ser realment invalidants. Per desgràcia, la medicina convencional sovint es queda amb el tractament al·lopàtic i no ofereix alternatives més enllà. Però després de molts anys treballant amb pacients amb endometriosi, sabem que es poden fer moltes coses per millorar la patologia. Però per a això hem d’aplicar canvis en l’alimentació, estil de vida i treballar, en molts casos, amb complements específics per a cada cas.

A La Consulta d’Etselquemenges tenim un equip multidisciplinari de professionals sanitaris que et poden ajudar a tenir més salut.

Si vols fer canvis per tornar-te a trobar bé, pots demanar cita a través del següent formulari i et derivarem al professional que pugui atendre més bé el teu cas.