Diverticulitis
Desajustos digestius
La diverticulitis és una malaltia inflamatòria en què un diverticle o més (petites bosses que es formen a la paret del còlon) s’inflamen o s’infecten. Es pot presentar de manera aguda, amb dolor abdominal i febre, o de manera recurrent en persones amb diverticulosi (diverticles sense inflamació). És més freqüent a partir dels 50 anys i representa una de les principals complicacions de la malaltia diverticular.
Article signat per la nostra terapeuta:
Pilar Rodrigáñez
CAUSES I FACTORS DE RISC
La diverticulitis apareix quan un diverticle s’inflama o infecta, i està associada a diferents factors:
Edat: la incidència augmenta amb l’edat, perquè la paret intestinal va perdent força de manera natural.
Dieta baixa en fibra i alta en greixos i ultraprocessats: afavoreix el restrenyiment i la pressió intraluminal al còlon.
Restrenyiment crònic, que augmenta la pressió dins de l’intestí i propicia que es formin diverticles.
Obesitat i sobrepès, especialment l’obesitat abdominal.
Sedentarisme, relacionat amb un risc més alt de malaltia diverticular complicada.
Consum de tabac i alcohol, associats a més mal pronòstic i més risc de complicacions.
Ús de fàrmacs antiinflamatoris no esteroidals (AINE), corticoides, opioides, que augmenten el risc d’inflamació i perforació.
Factors genètics: s’ha observat agregació familiar en alguns casos.
SÍMPTOMES DE LA DIVERTICULITIS
La diverticulitis sol començar de manera aguda i els símptomes més freqüents són:
Dolor abdominal intens, generalment localitzat a la fossa ilíaca esquerra (part baixa de l’abdomen).
Febre i malestar general, relacionats amb la infecció.
Alteracions del ritme intestinal, com restrenyiment o, en alguns casos, diarrea.
Nàusees i vòmits, pèrdua de la gana.
En casos complicats, abscés, perforació, peritonitis o fístules, que són una urgència mèdica.

DIAGNÒSTIC
El diagnòstic de diverticulitis es basa en la clínica i en proves d’imatge:
Història clínica i exploració física: amb identificació de dolor abdominal localitzat i signes d’infecció.
Analítica sanguínia: sol mostrar leucocitosi i elevació de proteïna C reactiva (PCR).
Tomografia computada (TC) abdominal amb contrast: és la prova d’elecció per confirmar el diagnòstic, valorar l’extensió de la inflamació i detectar complicacions (abscessos, perforació, fístules).
Ecografia abdominal: útil en alguns casos, especialment en pacients joves o en dones, encara que menys sensible que la TC.
Colonoscòpia: no està indicada en fase aguda, però es pot fer després de la resolució de l’episodi per descartar altres patologies (p. ex., càncer colorectal).
TRACTAMENT
El tractament de la diverticulitis combina mesures mèdiques amb un enfocament nutricional i d’estil de vida orientat a reduir la inflamació, millorar el trànsit intestinal i prevenir recurrències.
En fase aguda es recomana repòs digestiu amb dieta líquida o baixa en residus, per disminuir la pressió al còlon i facilitar la recuperació. Segons l’evolució, s’avança de manera progressiva cap a una dieta tova i finalment cap a una alimentació rica en fibra. En casos seleccionats, es prescriuen antibiòtics, i la cirurgia es reserva per a complicacions greus (perforació, abscés o peritonitis).
Nutrició a mitjà i llarg termini: l’alimentació rica en fibra (fruites, verdures, llegums i cereals integrals) és fonamental per regular el trànsit i reduir el risc de nous episodis. Una dieta antiinflamatòria és un pilar fonamental.
Hidratació adequada: beure prou aigua facilita l’efecte de la fibra i ajuda a mantenir la regularitat intestinal.
Hàbits de vida: la pràctica regular d’exercici físic i el control del pes corporal redueixen el risc de diverticulitis. També es recomana limitar el consum d’alcohol, ultraprocessats i carns vermelles.
Microbiota intestinal: una microbiota intestinal diversa i equilibrada, mitjançant una dieta rica en prebiòtics i probiòtics naturals, contribueix al suport digestiu i a prevenir recurrències.
Complementació: en fases de recuperació pot ser útil prendre nutrients que afavoreixen la regeneració de la mucosa intestinal, com glutamina, zinc-carnosina i vitamina A. L’arç groc té un efecte epitelitzant i protector de mucoses. Aquests complements s’han d’individualitzar segons l’estat clínic de la persona i sempre sota supervisió professional.
En conjunt, l’abordatge busca controlar la inflamació en els brots aguts, reparar la mucosa intestinal, optimitzar el trànsit i prevenir la recurrència dels episodis de diverticulitis, i integrar l’evidència mèdica convencional amb estratègies de nutrició i medicina funcional.
DEMANA CITA
Abordar la diverticulitis més enllà del símptoma és clau: amb un enfocament integral i personalitzat podem reduir la inflamació, millorar la salut digestiva i prevenir recurrències.
A La Consulta d’Etselquemenges treballem amb una visió basada en l’evidència científica i adaptada a cada persona: nutrició antiinflamatòria, complementació específica, regulació del trànsit intestinal, suport de la microbiota i hàbits de vida que reforcin la salut intestinal.
Si vols cuidar el sistema digestiu, reduir el risc de tenir més brots i guanyar benestar, demana cita amb el nostre equip i et derivarem al professional més adequat per al teu cas.
Vols demanar cita directament?
Si ja ho tens clar, no esperis més per demanar cita. Omple el formulari i ens posarem en contacte
amb tu per tal de trobar el professional, qualificat i proper, més adient per tractar el teu cas.
Estàs a un pas de trobar la solució a la teva patologia.
DEMANAR CITA