Dislipèmia
Alteracions metabòliques
La dislipèmia engloba un conjunt d’alteracions del metabolisme dels greixos o lípids. És una de les condicions més freqüents i està estretament relacionada amb el desenvolupament de malalties cardiovasculars, com l’arterioesclerosi, l’infart de miocardi o l’ictus.
Aquestes alteracions consisteixen en canvis qualitatius i/o quantitatius en els nivells de les lipoproteïnes a la sang. El problema no és únicament el valor aïllat en una analítica, sinó el procés progressiu d’acumulació de lipoproteïnes aterogèniques a la paret arterial. Un procés que, encara que empitjora amb l’edat, cada cop observem de manera més precoç en persones joves per culpa de l’estil de vida actual.
Article signat per la nostra terapeuta:
Glenn Cots
Des de l’abordatge integratiu, la dislipèmia no s’entén només com un valor aïllat, sinó com el resultat de la interacció entre factors metabòlics, genètics, hormonals i, sobretot, d’estil de vida.
Tot i que sovint s’associa a l’obesitat abdominal i al sedentarisme, no sempre està lligada al pes corporal, ja que també en tenen persones amb normopès. En aquest sentit, la predisposició genètica, la resistència a la insulina, la inflamació crònica de baix grau i els hàbits diaris tenen un paper clau en el desenvolupament.
Causes de la dislipèmia
La dislipèmia és d’origen multifactorial. És un reflex d’un desequilibri global del metabolisme i de l’estat inflamatori de l’organisme. Els principals factors de risc són:
Alimentació i estil de vida: El consum de greixos trans, olis vegetals refinats, excés de sucres afegits, productes ultraprocessats i una ingesta calòrica excessiva mantinguda en el temps afavoreix que s’alteri el perfil lipídic. El sedentarisme i la manca d’activitat física contribueixen a fer baixar el colesterol HDL (el “protector”) i fa pujar els triglicèrids i el colesterol LDL.
Obesitat abdominal: El greix visceral actua com un òrgan endocrí que allibera substàncies proinflamatòries i àcids grassos lliures, i això afavoreix la resistència a la insulina i que pugin els lípids en sang.
Predisposició genètica: Hi ha variants (com la hipercolesterolèmia familiar) on l’organisme produeix més colesterol o té més problemes per eliminar-lo de forma hereditària.
Edat: a mesura que envellim, s’acumula cada cop més greix a les parets de les artèries.
Factors hormonals: En les dones, la menopausa suposa perdre l’efecte protector dels estrògens, cosa que acostuma a fer pujar el colesterol LDL i fer baixar el colesterol HDL.
Inflamació crònica de baix grau: La inflamació crònica afavoreix processos d’estrès oxidatiu i disfunció endotelial que fan que les partícules LDL s’oxidin més fàcilment i que s’acumulin a la paret arterial.
Símptomes de la dislipèmia
Se la coneix com la “malaltia silenciosa” perquè, en la gran majoria dels casos, no produeix símptomes evidents fins que el dany vascular és important. No obstant això, en casos severs o genètics, poden aparèixer senyals físics:
Xantomes i xantelasmes: Petits dipòsits o bonys de greix a la pell, tendons o al voltant de les parpelles.
Arc corneal: Un anell blanquinós al voltant de l’iris (especialment significatiu en menors de 45 anys).
Molèsties digestives: Quan els triglicèrids arriben a nivells gaire elevats, augmenta el risc de pancreatitis aguda, que pot provocar dolor abdominal intens, nàusees i vòmits.
Conseqüències derivades: L’excés de colesterol i triglicèrids afavoreix que es formin plaques de greix a les artèries, cosa que incrementa el risc de malalties cardiovasculars, com infarts, ictus o problemes de circulació a les cames. En aquests casos, els símptomes dependran de l’òrgan afectat i no de la dislipèmia en si.
Mètodes de valoració
El diagnòstic de la dislipèmia es basa principalment en l’avaluació analítica del perfil lipídic a la sang, complementada amb la valoració clínica i la identificació d’altres factors de risc cardiovascular.
La prova fonamental per al diagnòstic tradicionalment se sol·licita en dejú, especialment per valorar amb precisió els triglicèrids.
Per a un diagnòstic precís, no n’hi ha prou amb mirar el “colesterol total”. És necessari un perfil lipídic complet i contextualitzat:
Colesterol total (CT): proporciona una visió global del colesterol circulant, és a dir, de la càrrega total de colesterol que transporten totes les lipoproteïnes. La seva correlació amb risc cardiovascular és força baixa.
Colesterol LDL: conegut com a colesterol aterogènic o colesterol “dolent”, és la principal lipoproteïna implicada en el procés d’ateroesclerosi. Si està alt, s’associa directament amb un risc més gran d’ateroesclerosi i malaltia cardiovascular, tot i que és una dada que, de manera aïllada, no permet veure el risc real si no sabem la mida de les partícules o el grau d’oxidació.
Colesterol HDL: anomenat colesterol protector, ja que afavoreix el transport del colesterol des dels teixits cap al fetge perquè sigui eliminat. Valors baixos de colesterol HDL s’associen a més risc cardiovascular.
Triglicèrids (TG): Que estiguin alts se sol relacionar amb consum de sucres, farines refinades, alcohol i resistència a la insulina.
Marcadors avançats:
Apolipoproteïna B (ApoB): és avui dia un dels millors predictors de risc, ja que mesura el nombre total de partícules amb capacitat de produir ateroesclerosi. Cada partícula de colesterol LDL conté una molècula d’ApoB100.
Apolipoproteïna A (ApoA): proteïna principal del colesterol HDL, relacionada amb la seva funcionalitat i capacitat de transport revers del colesterol.
Lipoproteïna (a): té un fort component genètic i és un factor de risc independent (no depèn dels nivells de colesterol LDL, TG o colesterol total) d’ateroesclerosi i trombosi. No respon significativament a estil de vida.
Altres valors interessants:
Marcadors inflamatoris: PCR-us, VSG, homocisteïna, transaminases
Glucosa, HbA1c, insulina
Parlar d’ApoB i tenir-la en compte en analítica és molt important perquè dues persones poden tenir els mateixos valors de risc en una analítica tradicional (LDL i TG), però, presentar riscos molt diferents. Per això és important revisar sempre els valors d’ApoB; per evitar tant la prescripció innecessària d’estatines com per infravalorar el risc cardiovascular real.
A més de l’analítica, el diagnòstic de dislipèmia s’ha de contextualitzar dins del risc cardiovascular global del pacient. Per això, es tenen en compte altres factors associats, com:
Presència d’obesitat abdominal
Hipertensió arterial
Diabetis mellitus o nivells de glucosa elevats
Sedentarisme
Resistència a la insulina
Tabaquisme
Antecedents familiars de malaltia cardiovascular
Menopausa en la dona
Abordatge terapèutic
La intervenció nutricional i el canvi d’hàbits són un pilar fonamental, fins i tot per sobre de la complementació o medicació en molts casos.
L’objectiu principal és afavorir un perfil lipídic saludable i equilibrat i millorar marcadors inflamatoris si estan alterats. Algunes de les estratègies més efectives són:
Portar un patró alimentari saludable: basat en el model de dieta mediterrània, rica en aliments frescos i poc processats, amb força verdures, fruites, llegums, proteïna de qualitat, fruita seca i oli d’oliva verge extra. En alguns casos recomanem low-carb, encara que, alerta, perquè en alguns individus pot augmentar el colesterol LDL, especialment quan hi ha poc percentatge gras o fenotip d’hiperresponedor de massa magra.
Millorar la qualitat del patró gras: Prioritzem greixos antiinflamatoris (omega-3 del peix blau, OOVE, fruita seca) i eliminem els greixos més perjudicials per a la salut cardiovascular, especialment els greixos trans presents en ultraprocessats i els olis sotmesos a altes temperatures o reutilitzats en fregits.
Reduir la càrrega glucèmica: Controlar els sucres és clau per rebaixar els triglicèrids i millorar la sensibilitat a la insulina.
Augmentar el consum de fibra: ajudar a reduir l’absorció de colesterol i fer que sigui més fàcil d’eliminar a través de la femta.
Exercici de força i cardiovascular: contribueix a millorar el HDL i, sobretot, la funció metabòlica i vascular. A més de millorar la sensibilitat a la insulina en el múscul esquelètic.
Disminució del greix abdominal: un aspecte crucial per millorar la sensibilitat a la insulina i reduir el risc cardiovascular.
Gestió de l’estrès i descans: El cortisol elevat (hormona de l’estrès) i la manca de son alteren la síntesi hepàtica de lípids.
Complementació: hi ha eines naturals com el llevat vermell d’arròs (sempre acompanyat de coenzim Q10), omega-3, fibra soluble (com psyllium, betaglucans o inulina) o berberina, que poden donar un cop de mà sempre sota supervisió.
Demana cita
Controlar la dislipèmia no consisteix només a “rebaixar un número” en un paper, sinó a protegir la salut cardiovascular a llarg termini i recuperar l’equilibri metabòlic.
A La Consulta Integrativa tenim nutricionistes i professionals sanitaris que analitzaran el teu cas de forma global, tenint en compte no només les analítiques, sinó la genètica, el context hormonal i l’estil de vida.
Si vols millorar el teu perfil lipídic de forma natural i efectiva, o necessites acompanyament per complementar el teu tractament mèdic, pots demanar cita a través del següent formulari.
Vols demanar cita directament?
Si ja ho tens clar, no esperis més per demanar cita. Omple el formulari i ens posarem en contacte
amb tu per tal de trobar el professional, qualificat i proper, més adient per tractar el teu cas.
Estàs a un pas de trobar la solució a la teva patologia.
DEMANAR CITA