La Candida albicans és l’espècie responsable de la majoria dels casos, especialment quan la seva forma filamentosa (hifes) li permet envair teixits i evadir defenses.

PROLIFERACIÓ DE LA CÀNDIDA

La càndida pot proliferar en pràcticament qualsevol zona del cos on hi hagi una mucosa o un entorn humit i ric en nutrients, però les seves localitzacions més freqüents són:

• Intestí prim: hi pot provocar un sobrecreixement fúngic intestinal (small intestinal fungal overgrowth, SIFO).

• Vagina i vulva: origina la candidiasi vulvovaginal, especialment quan disminueixen els lactobacils protectors o canvia el pH vaginal.

• O també en altres localitzacions menys comunes com:

  • Cavitat oral (muguet), sobretot en nadons, persones immunodeprimides o després de tractaments antibiòtics prolongats.

  • Pell i plecs cutanis, en zones humides com engonals, aixelles o sota els pits.

  • Ungles (onicomicosi per càndida)

CAUSES DEL SOBRECREIXEMENT DE LA CÀNDIDA

Aquesta disbiosi, tal com passa amb la resta, no es forma per atzar, sinó que les alteracions de l’entorn digestiu o mals hàbits la propicien. Les causes més habituals són:

• Baixa acidesa estomacal o hipoclorhídria

• EPI o insuficiència pancreàtica exocrina

• Ús repetit d’antibiòtics, corticoides o anticonceptius hormonals

• Disminució de la motilitat intestinal

• Dietes molt riques en hidrats de carboni simples o alimentació proinflamatòria

• Hàbits tòxics com tabac o alcohol

• Estrès crònic

La candidiasi vulvovaginal sol ser el resultat d’un desequilibri previ del terreny.

• SIFO intestinal no tractat com a origen de candidiasi recurrent

• Dutxes vaginals i sabons agressius que alteren el pH i microbiota

• Canvis hormonals (fase proovulatòria, menopausa)

• Ús de tovalloletes íntimes amb químics irritants

• Humitat prolongada per roba ajustada o vestits de bany mullats

• Immunosupressió o malalties cròniques

SÍMPTOMES DE LA CÀNDIDA

Els símptomes de la càndida poden variar segons la zona afectada. En general, els símptomes, segons on es trobi la proliferació, seran:

• Intestinals (SIFO)

Els símptomes són similars als d’altres tipus de disbiosis intestinals, cosa que en complica el diagnòstic. En general, hi ha inflor, gasos, rots, nàusees, diarrea o restrenyiment. I també altres d’inespecífics com cansament, necessitat de menjar dolços o hidrats de carboni d’absorció ràpida.

Hi ha un símptoma força característic que ens pot ajudar, l’embriaguesa postprandial. Es refereix a la sensació de rubor facial, sensació de somnolència, boirina mental després de menjar.

• A la zona vulvovaginal

En el cas de la candidiasi vulvovaginal, els símptomes solen ser força concrets: fluix blanc espès (tipus mató), sense pudor, pruïja intensa a la vulva o vagina, vermellor, cremor en orinar o durant les relacions sexuals.

• En boca, pell i ungles

A la boca, es manifesta amb plaques blanques cremoses sobre la llengua, genives o interior de les galtes que es poden desprendre si les raspem i deixar una zona vermella i sensible; també pot provocar dolor, sensació de cremor i alteració del gust.

A la pell, especialment en plecs càlids i humits com engonals, aixelles o sota el pit, provoca lesions vermelloses, humides, amb vores definides i descamació, sovint acompanyades de picor o coïssor.

A les ungles, la infecció produeix canvis de color (blanc, groguenc o marró), engruiximent, fragilitat i deformitat; sovint s’associa a paroníquia crònica, amb inflamació, enrogiment i dolor a la pell que envolta l’ungla, sobretot en persones amb les mans exposades de forma prolongada a la humitat.

DIAGNÒSTIC DE LA CÀNDIDA

Hi ha unes quantes proves per diagnosticar la càndida i s’han de fer sempre acompanyades de l’avaluació clínica del pacient.

En general, les proves més usades són:

• Coprocultiu (càndida en femta)

• PCR fecal (més sensible que el coprocultiu)

• Test d’àcids orgànics en orina

• Microscòpia o cultiu vaginal

ABORDATGE TERAPÈUTIC

El tractament ha d’anar més enllà d’eliminar el fong: és clau corregir les causes de fons per prevenir recaigudes.

Com passa amb qualsevol mena de disbiosi, el tractament ha de tenir en compte tres aspectes.

• Erradicar: reduir la càrrega del fong

• Reparar: reparar i protegir les mucoses

• Repoblar: restablir una microbiota equilibrada

Per erradicar, ens ajudarem de tractaments naturals (lactoferrina, oli d’orenga, berberina, farigola, ipé…) o antifúngics sistèmics com fluconazole o locals com nistatina. En el cas de candidiasi vaginal, podem optar per lactoferrina intravaginal o altres antifúngics tòpics o sistèmics segons la severitat.

A l’hora de tractar les mucoses, intentarem calmar la inflamació, alleujar els símptomes, restaurar la integritat, reduir la permeabilitat i reparar la mucosa. Per a la mucosa digestiva, optarem per zinc-carnosina, arç groc, glutamina, vitamina A, àloe o bolet carner. Mentre que, si la zona afectada és vulvovaginal, és interessant revisar complements amb àcid hialurònic, àloe i centella asiàtica.

Per repoblar farem servir probiòtics variats segons l’enfocament del tractament. Si parlem del budell, buscarem opcions com el Saccharomyces boulardii o el Lactobacillus acidophilus (ex. Symbiolact, Enterelle). Mentre que, si la zona afectada és la vaginal, ens centrarem en altres soques com Lactobacillus crispatus, plantarum, gasseri, fermentum, rhamnosus, jensenii (ex. LactyPro, Femeferrina, Probio3…).

L'ALIMENTACIÓ

Durant el tractament convé:

• Reduir sucres refinats, ultraprocessats, farines blanques, greixos trans i olis refinats.

• Limitar gluten i lactis si hi ha sensibilitat.

• Prioritzar hidrats de baix índex glucèmic (tubercles, llegums, pseudocereals, fruita fresca moderada).

• incloure aliments antifúngics i protectors de mucoses: all, ceba, gingebre, orenga, farigola, oli de coco, llavors de carabassa, fruites del bosc, te verd, crucíferes cuites, brous, àloe, gelatina natural. 

DEMANA CITA

La candidiasi recurrent es pot arribar a convertir en un problema esgotador i frustrant. Moltes vegades, la medicina convencional se centra únicament en antifúngics, però la veritable solució no és matar el fong i prou, sinó restaurar l’equilibri intern.

A La Consulta d’Etselquemenges treballem des d’una visió integrativa: analitzem l’alimentació, regenerem les mucoses, donem suport a la microbiota, enfortim el sistema immunitari i, sobretot, busquem les causes que han permès que la càndida es descontroli.

El nostre equip multidisciplinari de professionals sanitaris t’acompanya amb un pla personalitzat que aborda tant el terreny físic com l’emocional, perquè sabem que l’estrès i el descans també són part clau de la recuperació.

Si vols deixar enrere els símptomes i reconstruir la teva salut des de l’arrel, demana cita a través del nostre formulari i et derivarem al professional que et pugui atendre millor.