Es tracta d’una patologia que afecta el 10-15% de la població mundial adulta, i a l’Estat té una prevalença estimada del 29-33% en gent més gran de 40 anys.

Sol ser més freqüent en dones, especialment després de la menopausa, i les articulacions més afectades són genolls, malucs, mans i columna lumbar/cervical.

CAUSES DE L'ARTROSI

L’artrosi té un origen multifactorial:

• Edat avançada: l’envelliment és el principal factor de risc per al desenvolupament d’artrosi.

• Sexe femení: més prevalença, especialment després dels 50 anys. La majoria dels estudis suggereixen que les dones són més propenses a desenvolupar problemes simptomàtics en comparació amb els homes.

• Predisposició genètica: la susceptibilitat a l’artrosi es considera de naturalesa poligènica i hi ha més de 80 gens implicats en la patogènesi.

• Obesitat i sobrepès: sobrecàrrega mecànica i augment d’inflamació sistèmica.

• Microtraumatismes repetits: a causa de fer esport d’impacte o treballs físics intensos de manera repetitiva.

• Traumatismes previs: l’artrosi posttraumàtica pot ser causada per qualsevol esdeveniment desencadenant que malmeti les articulacions, com fractures, cartílag malmès, lesió de lligaments o lesions de menisc.

• Raça: hi ha certa evidència que la raça i l’ètnia influeixen en la prevalença de l’artrosi en diferents poblacions. L’artrosi és més comuna en europeus que en asiàtics, africans i població de Jamaica. A més, l’artrosi és més prevalent a Europa i els Estats Units que en altres parts del món.

• Alteracions biomecàniques i anomalies congènites: les anomalies congènites de les articulacions, com la displàsia acetabular, el lliscament de l’epífisi femoral capital, l’hàl·lux valg.

• Factors metabòlics: cada vegada hi ha més evidència que demostra que la dislipèmia i la diabetis tipus 2 són factors de risc per a l’artrosi, independentment de l’obesitat.

SÍMPTOMES

La clínica de l’artrosi sol aparèixer de manera lenta i progressiva:

• Dolor articular mecànic que empitjora amb l’activitat i sol millorar amb el repòs. De totes maneres, pot arribar a ser constant i intens.

• Rigidesa breu al matí que sol millorar al cap de 30 minuts (mentre que en l’artritis reumatoide això sol durar més).

• Inflamació articular.

• Pèrdua de mobilitat i limitació funcional.

• Crepitació, espetec articular o rampes.

• Deformitat articular en fases avançades (nòduls d’Heberden i Bouchard a les mans).

Un altre problema greu associat a l’artrosi és que els símptomes poden acabar provocant pèrdua de la independència i una deterioració de la capacitat de les persones per fer diferents activitats. I això pot afectar la salut mental i s’ha associat amb disfunció psicològica, depressió, ansietat, catastrofisme del dolor i fins i tot aïllament social.

DIAGNÒSTIC

L’artrosi es basa principalment en un diagnòstic clínic. No obstant això, hi ha altres proves que poden ser útils per confirmar el diagnòstic i descartar altres patologies.

• Clínic: el diagnòstic principal basat en els símptomes del pacient, l’exploració física i limitació funcional.

• Radiològic: pot ajudar a confirmar el diagnòstic i a descartar altres patologies. Sol ser útil per veure si s’estreny l’espai articular, osteòfits, esclerosi subcondral i quistos ossis.

• Ressonància magnètica o ecografia: se’n fan molt poques vegades, però poden ajudar a avaluar la hipertròfia i inflamació de la membrana sinovial, identificar factors que predisposen a l’artrosi o detectar artrosi en articulacions més profundes.

• Analítica: els resultats de les proves de laboratori solen ser normals en pacients amb artrosi, encara que poden ser útils per reduir el nombre de diagnòstics diferencials quan el diagnòstic és incert. Els nivells de PCR-us o VSG poden ser útils per avaluar malalties inflamatòries sistèmiques i trastorns autoimmunes, i els nivells d’àcid úric poden ajudar a avaluar si hi ha gota.

TRACTAMENT

Actualment, l’artrosi no té cura definitiva, però hi ha moltes opcions per alleujar símptomes, frenar-ne la progressió i millorar la qualitat de vida. En les primeres etapes de l’artrosi, el tractament se centra a reduir el dolor i la rigidesa. Posteriorment, se centra a mantenir la funció física.

Els tractaments farmacològics de primera línia solen ser els AINE i el paracetamol. Els AINE són útils per al dolor generalitzat de la patologia. Mentre que el paracetamol també es fa servir, encara que té un efecte més moderat. Altres tractaments generalitzats que no es consideren estrictament tractaments antiinflamatoris ni analgèsics són els fàrmacs simptomàtics d’acció lenta, com la glucosamina, el sulfat de condroïtina i la diacereïna (d’eficàcia controvertida; algunes guies els accepten, d’altres diuen que no aporten gaire benefici). També es donen en alguns casos inhibidors de la recaptació de serotonina i adrenalina.

L’ús de medicaments més forts, com opioides febles i analgèsics narcòtics, també es poden considerar quan altres complements han fallat o estan contraindicats. També es proposen infiltracions intraarticulars, amb corticoides o àcid hialurònic.

Finalment, en casos avançats amb dolor intens i limitació funcional important, es proposa cirurgia amb pròtesi.

Altres aspectes importants que cal tenir en compte a l’hora de tractar pacients amb artrosi és:

• Reduir factors de risc modificables com:

  • Pèrdua de pes en cas de sobrepès o obesitat. Una reducció del 10% del pes corporal pot disminuir significativament la càrrega en diferents articulacions.

  • Exercici regular: l’exercici pot millorar el dolor i la funció en persones amb artrosi. En general, es recomana combinar exercicis de força adaptats, flexibilitat i exercicis aeròbics.

  • Alimentació antiinflamatòria: encara que no sigui una cura per a l’artrosi, pot influir en la progressió i el dolor. Es recomana fer dieta mediterrània: rica en fruites, verdures, llegums, cereals integrals i peix blau. Consumir de manera habitual aliments antiinflamatoris com omega-3, oli d’oliva verge extra, fruita seca. Reduir ultraprocessats, sucres refinats i greixos trans.

• Fisioteràpia i rehabilitació: per ajudar a millorar la mobilitat, enfortir els músculs i reeducar la postura.

• Teràpies complementàries: com per exemple aplicar calor local, l’acupuntura, la hidroteràpia, el ioga o el Pilates adaptats.

• En cas d’afectació psicològica, també es recomana fer teràpia cognitivoconductual, per ajudar els pacients a identificar i modificar pensaments i comportaments negatius.

• Complements com col·lagen de tipus II no desnaturalitzat, extracte de musclo de llavis verds, omega-3, curcumina, vitamina D (en cas de dèficit) o Boswellia serrata.

DEMANA CITA

L’artrosi pot limitar la mobilitat i la qualitat de vida, però un enfocament integral i personalitzat ajuda a reduir el dolor, millorar la funció articular i frenar la progressió.
L’artrosi et pot limitar, però no et pot aturar. A La Consulta d’Etselquemenges treballem amb un enfocament personalitzat basat en l’evidència científica: nutrició, control del pes, exercici adaptat i estratègies de gestió del dolor.

Si vols millorar la salut de les articulacions, recuperar mobilitat i tenir més qualitat de vida, demana cita amb el nostre equip i et derivarem al professional més adequat per al teu cas.