Hi ha molts tipus d’alopècia i es classifiquen en dues grans àrees segons siguin no cicatricials o cicatricials. Entre les primeres hi ha:

• Alopècia androgenètica: comunament denominada calvície, es desenvolupa de manera progressiva, hereditària i és més freqüent en homes, encara que també afecta dones.

• Alopècia areata: es tracta d’una caiguda localitzada en forma de clapes rodones, d’origen autoimmune.

• Alopècia difusa: consisteix en una pèrdua generalitzada de cabells que té lloc entre 2 i 4 mesos després del factor desencadenant. Es produeix, per exemple, després del part, malalties greus, processos febrils, estrès o pèrdues importants de pes.

En el cas de l’alopècia cicatricial, hi ha un dany, malformació o ruptura del fol·licle pilós per inflamació o traumatismes (cremades, lesions, infeccions) que impedeix que creixin cabells nous. En aquest cas, els principals tipus d’aquesta alopècia són:

• Alopècia frontal fibrosant: es tracta d’una mena d’alopècia cicatricial que afecta principalment la línia frontal dels cabells en dones.

• Liquen pla pilar: es caracteritza per una inflamació dels fol·licles pilosos, que causa pàpules vermelles i picor, i caiguda de cabells.

• Lupus eritematós discoide: malaltia crònica de la pell, caracteritzada per lesions eritematoses, escatoses i atròfiques, que afecten principalment zones exposades al sol, cosa que inclou el cuir cabellut i fa que caiguin els cabells per cicatrius.

CAUSES DE L'ALOPÈCIA

Pot tenir origen multifactorial, cosa que vol dir que hi pot haver més d’una causa involucrada. Les següents són les més freqüents:

• Factors genètics: factor principal en l’alopècia androgenètica.

• Canvis hormonals: embaràs, part, menopausa o hipotiroïdisme.

• Trastorns autoimmunes: el sistema immunitari ataca els fol·licles pilosos, com per exemple en l’alopècia areata o en el lupus eritematós discoide.

• Estrès físic o emocional: pot provocar una caiguda difusa i temporal o desencadenar una tendència genètica més greu i permanent.

• Deficiències nutricionals: falta de ferro, zinc, vitamina C, desnutrició proteica, B12 o biotina (B7), zinc.

• Medicaments: quimioteràpia, anticoagulants, antidepressius, anticonceptius.

• infeccions i lesions: tinya capil·lar, cicatrius o traumatismes al cuir cabellut.

• Malalties cròniques: lupus, anèmia, hipotiroïdisme, infeccions del cuir cabellut.

• Cosmètics agressius o tracció mecànica: pentinats molt tibants, allisats freqüents, calor excessiva aplicada de manera freqüent al cuir cabellut.

SÍMPTOMES

Els símptomes varien segons la mena d’alopècia. Els més comuns són:

• Caiguda excessiva de cabells quan ens pentinem o ens dutxem

• Zones amb menys densitat (aprimament capil·lar)

• Àrees circulars sense cabells (en alopècia areata, per exemple)

• Pèrdua de cabells en patrons definits (a la coroneta o entrades)

• Irritació, picor o cuir cabellut vermell, per exemple, en alopècies inflamatòries

• Presència de cicatrius (en alopècies cicatricials)

MÈTODES DE VALORACIÓ

El diagnòstic ha de ser personalitzat i s’ha de basar en una història clínica completa, un examen físic i, si calgués, estudis complementaris.

Els mètodes més usats són els següents:

• Examen clínic del cuir cabellut per avaluar la densitat, distribució, tipus de caiguda.

• Prova de tracció (pull test): s’estira suaument la cabellera per veure quants cabells es desprenen.

• Tricoscòpia (dermatoscòpia capil·lar) és un tipus de tècnica no invasiva que consisteix en l’observació ampliada del fol·licle per detectar possible miniaturització, inflamació o dany.

• Biòpsia del cuir cabellut (o tricograma), útil en casos d’alopècia cicatricial o quan el diagnòstic no és clar.

• Anàlisi de sang per descartar causes hormonals, nutricionals o autoimmunes:

  • Hormones (perfil complet de tiroides, testosterona, estrògens, andrògens).

  • Perfil complet de ferro, vitamina D, B12, zinc.

• Fotografia clínica i mapes capil·lars per fer un seguiment del tractament i la seva evolució.

ABORDATGE TERAPÈUTIC

No hi ha un tractament únic per tractar l’alopècia i a vegades se’n poden combinar uns quants per obtenir un resultat més bo. Encara que l’enfocament depengui de la causa i el tipus d’alopècia, en tots és interessant tant aportar aliments o complements que puguin contribuir a la millora de la condició com eliminar els que puguin malmetre el fol·licle, a més de tenir en compte que l’estrès pot impactar en la caiguda capil·lar.

• Medicaments tòpics: el més conegut és el minoxidil. Es tracta d’un vasodilatador tòpic que estimula el creixement dels cabells perquè augmenta el flux sanguini als fol·licles, i que es fa servir especialment en casos d’alopècia androgènica. S’ha de prendre com a mínim de 3 a 6 mesos i pot causar irritació de manera temporal.

• Medicaments orals: Finasteride és un inhibidor de l’enzim 5-alfa-reductasa que redueix la producció de dihidrotestosterona (DHT), l’hormona responsable de la miniaturització del fol·licle en l’alopècia androgenètica, usat típicament en homes per frenar la caiguda dels cabells i estimular que creixin. També pot ser indicat en dones amb desequilibris hormonals i una clara predominança androgènica, com pot passar en alguns tipus de síndrome d’ovari poliquístic (SOP), encara que es desaconsella durant la lactància, quan se cerca embaràs o durant l’embaràs mateix perquè pot tenir riscos secundaris.

• Infiltracions de corticoides: usats per tractar l’alopècia areata.

• Plasma ric en plaquetes (PRP), una tècnica en la qual s’extreu la sang del pacient, se centrifuga per aïllar les plaquetes i s’injecta al cuir cabellut; d’aquesta manera, les plaquetes alliberen factors de creixement que reactiven els fol·licles.

• Làser de baixa intensitat. Tractament no invasiu amb llum vermella o infraroja que estimula el metabolisme cel·lular del fol·licle pilós. Pot ser útil tant en homes com en dones en casos d’alopècia androgènica.

• Mesoteràpia capil·lar: injeccions superficials al cuir cabellut amb còctels de vitamines, minerals, aminoàcids per estimular el creixement i evitar la progressió de la caiguda dels cabells.

• Trasplantament capil·lar: en casos permanents d’alopècia androgenètica.

El fol·licle pilós necessita proteïnes, ferro, zinc, vitamines del grup B, àcids grassos i antioxidants per créixer. L’ideal és prioritzar aliments rics en aquests nutrients:

• Proteïnes de qualitat: ou, peix, carns magres, lactis, llegums + cereals integrals.

• Ferro: carns vermelles magres, fetge, llenties, espinacs (acompanyades de vitamina C per millorar-ne l’absorció).

• Zinc: ostres, mariscos, llavors de carabassa, nous, carn.

• Vitamina B12 i àcid fòlic: carns, peix, ous, llegums, vegetals de fulla verda.

• Vitamina D: peix blau petit, ous, exposició controlada al sol.

• Àcids grassos omega-3: peix blau petit (sardines, verat, melva, seitons), llavors de lli, xia i nous.

• Vitamines A, C, E: actuen com a antioxidants i es troben principalment en fruites i verdures de colors, oli d’oliva, fruita seca.

Si parlem de complementació, és important valorar sempre possibles manques. Més enllà dels complements ja esmentats, si cal, també poden ser interessants per tractar l’alopècia els següents: B7 (biotina), Saw palmetto, L-cisteïna i L-metionina.

DEMANA CITA

L’alopècia no afecta els cabells i prou, també pot impactar en l’autoestima i la qualitat de vida. En molts casos cal un abordatge multidisciplinari que combini medicina convencional, nutrició i acompanyament especialitzat.

A La Consulta d’Etselquemenges tenim professionals sanitaris i experts en salut capil·lar que et poden ajudar a trobar el tractament més adequat segons la teva classe d’alopècia, els teus hàbits i les teves necessitats personals.

Si vols fer un pas més per millorar la salut dels cabells i prevenir que caiguin, pots demanar cita a través del formulari següent i et derivarem a l’especialista que pugui atendre millor el teu cas.