Des d’una perspectiva integrativa, l’acne no només s’entén com un problema cutani localitzat, sinó com l’expressió de desequilibris interns que poden ser hormonals, immunològics, metabòlics, microbiològics i emocionals, modulats també per factors externs com dieta, estrès, hàbits de cura de la pell i ambient.

CAUSES DEL ACNÉ

L’acne és una condició multifactorial. Les causes principals són:

• Producció excessiva de greix per part de les glàndules sebàcies que obstrueix els porus i fa més probable el desequilibri de la dermobiota.

• Obstrucció dels porus per acumulació de cèl·lules mortes o impureses que propicien l’aparició de punts negres.

• Proliferació de bacteris, especialment Cutibacterium acnes que estimulen el sistema immunitari a donar una resposta inflamatòria que es tradueix en grans vermells o amb pus.

• Inflamació local de la pell per sobrecreixement del bacteri Staphylococcus aureus.

• Factors hormonals, amb un augment d’andrògens que predisposa a una producció més alta de greix, especialment durant l’adolescència. També poden tenir un paper en l’aparició de l’acne les hormones de creixement, relacionades amb el metabolisme de la glucosa, ja que poden alterar el funcionament de les cèl·lules que produeixen greix en la pell i generar inflamació i un excés de greix.

També pot provocar o agreujar l’acne l’estrès una dieta rica en sucres refinats o lactis, l’ús de certs cosmètics o medicaments (com corticoesteroides) o una predisposició genètica.

SÍMPTOMES

Els símptomes de l’acne varien segons la severitat i el tipus:

• Lleu o comedònic: es caracteritza per la combinació de barbs oberts (punts negres) i tancats (punts blancs).

• Moderat o inflamatori: hi ha una proliferació de pàpules (petites protuberàncies vermelles). I possibles pústules (lesions amb pus) que poden ser sensibles al tacte.

• Greu o noduloquístic: hi ha nòduls profunds i dolorosos a més de possibles quistos que poden deixar cicatrius.

També hi pot haver dolor, inflamació i canvis en la pigmentació de la pell (hiperpigmentació postinflamatòria).

MÈTODES DE VALORACIÓ

Els mètodes per valorar l’acne serveixen per mesurar-ne la gravetat, extensió i resposta al tractament i principalment es tracta que un professional de la salut faci una observació clínica de la pell. En casos específics es poden fer cultius bacterians per descartar infeccions.

Avaluació visual:

S’identifiquen els tipus de lesions com punts negres, punts blancs, pàpules, pústules, nòduls o quistos, i la manera com es distribueixen en àrees com la cara, el pit o l’esquena.

Classificació per severitat:

• Lleu: pocs barbs, pàpules o pústules.

• Moderat: lesions inflamatòries més nombroses.

• Greu: nòduls, quistos, cicatrius.

Anàlisis microbiològiques:

En casos d’acne greu amb infeccions persistents, pot ser necessari fer un cultiu bacterià per identificar el microorganisme responsable i ajustar el tractament

Anàlisis hormonals:

En dones adultes amb acne i signes d’hiperandrogenisme (excés de borrissol, cicles menstruals irregulars), pot ser útil fer una anàlisi hormonal per descartar problemes com la síndrome d’ovari poliquístic (SOP), per exemple.

Escales de valoració:

Escala Espanyola de Gravetat de l’Acne (EGAE). És una escala espanyola que fa servir fotografies per avaluar la gravetat de l’acne a la cara, el pit i l’esquena.

ABORDATGE TERAPÈUTIC

L’elecció del tractament de l’acne dependrà de la gravetat i de la resposta individual del pacient. Alguns dels tractaments més convencionals poden causar efectes secundaris com sequedat, irritació o sensibilitat al sol, per la qual cosa és important equilibrar el seu efecte amb altres productes com sabons de glicerina o cremes amb ingredients naturals i no agressius que compensin aquest desequilibri, com la calèndula. Si no s’acompanyen de cap altre tractament farmacològic, poden ser interessants els sabons amb arbre del te, sofre o argila, perquè tenen propietats antisèptiques, antibacterianes i antiinflamatòries.

Des del punt de vista de tractaments més convencionals hi ha els retinoides tòpics o peròxids de benzoïl per a casos d’acne lleu, o moderat a més d’un antibiòtic oral. En el cas de dones també se sol proposar com a abordatge terapèutic teràpia hormonal substitutiva en forma d’anticonceptius orals. En els casos més greus o severs que són refractaris als tractaments anteriors o que es caracteritzen per nòduls quístics, la proposta terapèutica per defecte és la isotretinoïna oral (Dercutane).

Quant a tractaments més integratius o complementaris hi ha els següents (a més d’un treball d’alimentació, complementació i gestió de l’estrès):

• Pílings químics

• Làser, llum polsada, teràpia fotodinàmica o microneedling per millorar l’aspecte de les cicatrius.

• Probiòtics: per reequilibrar la microbiota cutània. De vegades es combinen amb antibiòtics orals per potenciar l’efecte antiinflamatori. Se solen fer servir mescles de soques com Lactobacillus bulgaricus, Lactobacillus acidophilus, Bifidobacterium bifidum, Lactobacillus rhamnosus i Bifidobacterium animalis lactis.

Des del punt de vista d’alimentació, els aliments que poden empitjorar l’acne són els lactis, perquè contenen hormones que poden estimular la producció de greix; els sucres refinats i carbohidrats d’alt índex glucèmic, perquè eleven els nivells d’insulina i augmenten la producció d’andrògens i greix; el menjar ràpid i ultraprocessat, ja que genera inflamació sistèmica; els greixos saturats i olis refinats, ja que poden alterar la composició lipídica de la pell i agreujar la inflamació.

Per contra, els aliments que poden millorar l’acne en general per les seves propietats antiinflamatòries, antibacterianes i per la seva acció en l’eix intestí-pell serien: les fruites i verdures riques en antioxidants (vit C, vit E, vit A), l’omega-3, els aliments rics en zinc, els probiòtics i els fermentats. Per descomptat, mantenir-se ben hidratat també afavoreix l’eliminació de toxines i l’equilibri del greix de la mateixa manera que donar suport a la depuració hepàtica amb aliments amargs o infusions d’extractes de plantes hepàtiques (Desmodium, bardana, carxofera) també té accions positives en aquest sentit.

En alguns casos, també pot ser interessant prendre aquestes vitamines, minerals, etc. en forma de complements, especialment si bioquímicament hi ha deficiències o si es pretén aportar-ne en altes dosis amb efecte terapèutic (que seria impossible d’aconseguir amb menjar).

La gestió de l’estrès també és un aspecte que cal tenir en compte per evitar l’exacerbació dels símptomes i signes de l’acne, i per això és interessant que cada persona busqui eines i trobi rutines o teràpies que li permetin trobar més equilibri emocional.

DEMANA CITA

L’acne, tot i que molt freqüent, pot arribar a afectar no només la pell, sinó també l’autoestima i la qualitat de vida. Moltes vegades els tractaments convencionals fan curt o provoquen efectes secundaris que demanen un acompanyament més personalitzat.

A La Consulta d’Etselquemenges tenim un equip multidisciplinari de professionals sanitaris que et poden ajudar a trobar l’abordatge més adequat per al teu cas, sigui des de la medicina convencional, la nutrició o l’acompanyament integratiu.

Si vols fer un pas més per millorar la pell i tenir més benestar, pots demanar cita a través del següent formulari i et derivarem al professional que et pugui atendre millor.